SUBSTITUIR ELS FRACASSATS (I FRACASSADES)

Realment, hi ha un desengany important entre la comunitat educativa sobre el funcionament de les oposicions. I, realment, està massa ben fonamentada, eixa sensació. I, realment, hi ha condicions objectives que adoben el camí del desencís i la desmotivació, com ja va succeir en les darreres, i al col·lectiu del professorat  només li falta això: desmotivació!

Vos imagineu en un jutjat, si haguéreu d’assistir a un judici per alguna causa i el jutge, o jutgessa, tant fa, fora interí?

--Senyor jutge, vosté ha aprovat alguna oposició per exercir-ne?

--No, no, senyor acusat de robatori amb força i intimidació, jo soc jutge interí perquè em van suspendre.

--I com és que està jutjant-me, si, en realitat, vostè no està capacitat per realitzar esta faena?

--Doncs, ho faig perquè hi ha places buides, i ja duc al voltant de trenta anys jutjant així.

--I, si vosté ha suspès l’oposició, com és que seguix treballant?

--Perquè, com que fa molts anys que treballe, des que vaig entrar per una borsa d’urgència sense cap tipus de prova ni procés selectiu, ara tinc molts punts i sempre trie la plaça.

Mireu: això mateix passa en l’educació! Pense que, si una persona no està capacitada per exercir una faena, doncs, això: no ho està. Aleshores, allò millor que pot fer és allunyar-se d’eixa funció, i el govern ha de vetlar perquè així siga. Totes les persones que suspenen l’oposició han de deixar de treballar ipso facto! D’altra banda, el pla per acabar amb la precarietat laboral de l’administració,si no és cobrixen la totalitat de les places oferides, se’n pot anar a fer la mà perquè l’única cosa que farà serà perpetuar la inestabilitat i la indecència,

Segurament, hi haurà molta més gent que puga substituir els interins que han estat rebutjats per eixos tribunals tan equànimes. Aleshores, l’única opció realment correcta és la d’acomiadar els fracassats i reomplir els forats amb nous interins impol·luts. Perquè, si la figura de l’interinatge ja és del tot sorprenent, més encara ho és la del fracassat inútil!

D’altra banda, cal avaluar la figura de l’examinador equànime i ultraqualificat. Perquè, per exemple, si jo soc doctor, o doctora, i he d’estar corregit per un funcionariat que té el costum de treballar a tercer de l’ESO, realment m’entendrà, eixe home/dona, quan expresse allò que he d’exposar en la prova del temari? O es guiarà amb el típic llibret mediocre del professorat amb les preguntes resoltes? Perquè es pot donar el cas que pugues escollir una pregunta de la qual tu eres el vertader especialista i que el resultat haja estat dolent–cosa que ja ha passat— perquè les respostes no s’ajusten al model. Podrà el tribunal analitzar un text en la mateixa mesura que ho fa un especialista en la matèria? La resposta és ben clara : no!

D’altra banda, l’interinat ha de ser conscient de la seua incapacitat i ha de rebutjar la crida de la Conselleria. Quan des dels serveis de personal facen la crida per acudir al centre educatiu que corresponga, aquells interins empestats haurien de prendre consciència de la seua condició i no presentar-s’hi. L’alumnat i el contribuent es mereixen la millor atenció i això només es pot aconseguir amb eixe funcionariat que, a la fi, no és altra cosa que la crème de la crème de cada especialitat.

Salvador Sendra