Ahir va començar
la temporada forta de l’estiu amb totes eixes coses relacionades amb les
vacances que se solen entendre com a positives; ja sabeu: les vacances són
bones, l’oci és bo... Jo encara treballe però, a més, m’estic plantejant de no
deixar-ho mai, o siga, de no agarrar mai més vacances, com feia mon pare i com
han fet els hòmens de tota la vida. Ara us ho conte.
Quan estava
sopant, a la terrassa de casa, vaig escoltar una discussió ben forta entre una
parella heterosexual (xic-xica/xica-xic) en què el mascle cridava a tota veu i
insultava la xica. Escriuré els insults més febles per si hi ha infants llegint
l’article: “payasa”, “imbécil”. A tot això li afegia “de mierda”. La xica tenia un volum de
veu quasi imperceptible però vaig escoltar que parlava valencià. L’home duia un
xiquet –masclet, també— dins del carro, dormint que, per suposat, es va
despertar. La culpa no podia ser d’altra que de la xica: “ya ves lo que has conseguido, (paraulota) de mierda, despertar al niño!”. Seguit de “me vas a decir tú como tengo que criar a mi hijo, (paraulota) de mierda”. Vaig imaginar de tot sobre
la parella i sobre el fill mentre transcorrien la nit i els insults. Al final,
i passada la mitja hora de reflexió, les conclusions són les següents: el fill
era dels dos; la causa era que la mare del xic volia dormir el xiquet i la dona
no li’l va deixar; la sogra –deia ell— va plorar; ell insultava i culpava la
xica de tot; la xica parlava fluixet però callava poc, ell va decidir que se
separarien; que ella tornaria amb “su
madre” i es partirien el xiquet els caps de setmana. Se’n van anar i jo
vaig poder dormir, per fi!
Però, al matí,
una altra parelleta es va posar a discutir on ho havia deixat l’anterior, a
prop del balcó. Estos, sense insults perceptibles però amb contundència per
part del xic. També la xica era la culpable i la que parlava amb la veu més
baixa. El motiu, contundent, era: “te he
paseado por más de veinte bares y no te ha gustado ninguno”, la nit anterior.
També van decidir deixar la relació a la porta de ma casa i el xic se’n va anar
cap a la platja. També va dir alguna cosa sobre “mi madre”, a l’hora que enviava la parella amb la “suya”.
En ambdós casos,
estaven estiuejant a l’apartament de les sogres, i es tractava del primer o el
segon dia de les vacances. No vull ni pensar què passarà cap a setembre. Però,
vosaltres, parelletes, aneu en compte amb això, perquè ja vos he advertit sobre
les conseqüències de barrejar l’oci amb la convivència a casa de la sogra. Per
als xics que no conviuen ni estan casats diré que com amb la mamà no s’està
enlloc, i per a les xiques, que sí, que és una bruixa, la sogra. Les sogres han
de saber que eixes fresques són unes víbores
que els han llevat els fills, i als sogres, que el bar té aire condicionat per
poder vore còmodament el Tour de France.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada