El passat com a futur.

 

Qui no s’ha sorprés en tornar a casa després de comprar alguna cosa al supermercat, arribar a casa, connectar l’ordinador i trobar anuncis específics d’allò que havies comprat? Que si havies comprat formatge de tal classe, perquè no proposar-te’n una altra? Si havies comprat vi d’una regió, perquè no d’una altra? En curt, allò que anomenem BIG DATA, aquella cosa aparentment innocent però que s’ha empoderat de la vida de milions de persones.

Temps enrere, tant que sembla francament prehistròria, els éssers humans s’escandalitzaren perquè la bicicleta era més ràpida que el corredor, fou fàcil de rebatre la qüestió adduint que la bicicleta era, al capdavall, una creació humana. La cosa començava a ser més sensible quan en comptes d’aspectes físics incloïa aspectes psíquics. Que una bicicleta o posteriorment una moto o un cotxe foren més ràpids que la més ràpida de les persones sempre seria més fàcilment assimilable que una màquina de jugar als escacs guanyant als més brillants jugadors. Ara bé, també això és rebatible, les màquines en si no són intel·ligents sinó potents i com a màquines que són, no defalleixen. Els escacs són un joc i la persona, el jogador que ha traçat un pla magistral bé pot arruïnar-ho tot amb un error per desatenció. La persona es pot desconcentrar per esgotament, avorriment o qualsevol altre aspecte mentre que la màquina continuarà impertorbable. Una màquina no saltarà amb un inesperat sacrifici de peces perquè està programada per a avaluar el valor d’aquestes segons regles ben definides. Una màquina es terminarà imposant per monolitisme, per esgotament de l’adversari, no per una tàctica “genial” compresa en el sentit literal-màgic del terme.

Hui en dia el BIG DATA s’utilitza per a vendre. Se li diu publicitat individualitzada. Si has comprat el llibre X et suggerim tal altre, com abans els formatges i vins, ara bé, com es veu això només implica repetir-se a si mateix. Quina màquina podrà preveure que després d’una sèrie de novel·les roses et dona per literatura bèl·lica? Quina màquina pot preveure que un lector de poesia gire cap a la sociologia o a l’inrevés? Tots coneixem persones absolutament que bebien i feien allò que diem una vida “normal” i que tot d’una han esdevingut Testimonis de Jehovà i han deixat tot enrere... Quina màquina hauria pogut predir això?

El present escrit no és al·legat a favor de l’ésser humà perquè imprevisible sinó d’altra cosa moderna i preocupant i de la que, potser, no escaparem. Les persones som gregàries, naixem, vivim i morim en societat, i això des de sempre. Les llengües, les fronteres, l’educació, constituïen barreres d’especificitat que persones cultes i polièdriques superaven sovint amb el cost de la seua vida per posar civilitzacions en contacte. En l’actualitat tots estem bombardejats pels mateixos hàbits consumistes i de cada cop més en una única llengua i tot amb el telèfon a la butxaca. Correm el risc de que com la màquina que sempre ens suggereix més d’allò que ja hem consumit, que ens repetim cíclicament en endavant.

El passat com a futur, una curiosa paradoxa del present.

Bucarest a 20 de desembre del 2020.

Lluís Alemany Giner