GENTIL

 

Tres savis intenten convéncer un gentilhome que anava a recollir aigua d’un pou que la seua religió era la vertadera: un era cristià, l’altre jueu i el tercer, musulmà. Tots tres estaven sota l’ombra d’una figuera parlant de les seues coses de savis, o siga, enraonant. Cada un va exposar les raons per les quals la religió que processava era la que realment valia i la que el viatger havia d’escollir, però l’home se’n va anar tan gentil com hi va arribar. Jo creia, en començar a llegir el llibre, que Ramon Llull em convenceria de la vàlua del cristianisme respecte de les altres opcions, perquè aviat em vaig posar en el paper del gentil, però no ha estat així...

Kierkegaard, descregut del cristianisme militant que havia marcat la seua existència es va plantejar de repensar-lo per recuperar la fe perduda, però va ensopegar amb la dura realitat: havia de ser cregut, que no comprés, ja que era un acte de fe i no de raó. La raó ens fa entendre les causes i les conseqüències de manera intel·ligent, mentre que la fe no ens permet raonar perquè, si això passa, aviat s’esfuma la il·lusió: o es creu o no es creu, i prou!

Els tres savis de Ramon Llull passaven la major part del dia divagant sobre la religió a l’ombra de la figuera; supose que també menjarien i dormirien... Ells enraonaven, perquè raonar és fer servir la raó en la recerca dels arguments. Kierkegaard escriu en el Tractat de la desesperació que és la fe la que dirigix les coses divines, mentre que la raó, ho fa amb les humanes: una és vertical i l’altra és horitzontal, per entendre-ho millor.

D’això de la fe, en Llull també en sabia, ja que la va descobrir després d’una vida de gentil, però per il·luminació, que no per raonament, en un cas que em fa recordar el de sant Pau quan cau del cavall i es colpeja el cap. Enraonar és parlar sense més; sense cap altra intenció que la del contacte humà, supose. A la meitat del camí, hi trobem la reflexió, on tot hi cap.

Salvador Sendra