Se sol escoltar sovint que els àmbits acadèmics se separen de la realitat social i romanen en una mena de reducte idíl·lic, massa voltes lligats al fet intel·lectual. No obstant això, he de reconéixer que dit intel·lecte fluixeja i entra en clara decadència quan no es comproven les bases de l’argumentació amb el fet empíric.
L’altre dia vaig debatre amb un d’eixos acadèmics sobre les vocals obertes i tancades, perquè ell era partidari de l’eliminació de les obertes, en les gramàtiques, per deixar el vocalisme en només cinc sons lligats a cinc grafies. L’argument era que només se’n perdien dos... cosa que vaig rebatre dient que hi havia molts més sons que eixos set que proposava equivocadament. Us explique. El pronom «ho» es pot pronunciar de moltes maneres, depenent del lloc que ocupa i de les característiques dels verbs que acompanya. «T’ho deia per això»: /eu/. «Agarra-ho i corre»: /u/. «Estic fent-ho bé»: /o/. I tot això amb les seues variants (/au/). Però, d’altra banda, hi ha vocals com la «e» que, situades a l’inici de les paraules, també canvien de so. «Empeltar»: /a/. «Endevinar»: /a/. Hi ha més casos vocàlics, com els de la «i» i la «u», que modifiquen el so en adaptar-se a l’altra funció, així com també passa en les consonants; però per al present argumentari, ja en tinc prou amb estos.
Una cosa és l’escriptura i l’altra la pronúncia perquè la llengua parlada entra en els paràmetres de la naturalitat, mentre que l’acadèmica sempre sembla forçada per artificial. A més, en cada punt del territori hi ha unes característiques fonètiques diferents que es poden escriure d’una mateixa manera i parlar-se de diferent. Alguns acadèmics d’eixos haurien d’eixir de tant en tant i ventilar-se una mica i pensar que grafia i fonema són coses diferents, i que riquesa i pobresa són antagònics.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada