AfD i frau Weidel.

 

Un esglai recorre Europa. El fantasma de l'extrema dreta, o això ens diuen. En realitat no podem dir que és el fantasma de l'extrema dreta, sinó el Capital amb la disfressa de fantasma d'extrema dreta. Sí, ja ens feren por amb Meloni i al final va acabar sent un gosset falderet del Capital. Menys por que Meloni ens ha de fer Alice Weidel, la líder de Alternative für Deutschland, endavant AfD. I no més por que Merz, Macron, Von der Leyen, Lagarde i tutti quanti, què són el càncer d'Europa.

Tan Alice Weidel, la líder, com AfD, el partit, són un bluf. No és pla de fer una post rosa, però el context d'aquesta dona és imprescindible. Per tant, ens veiem obligats a entrar en alguns aspectes personals per testar la coherència o el rerefons de la líder d'AfD i saber quin serà el seu projecte real, no el que diu que sé serà.

Alice Weidel representa a la dreta anomenada nacionalista i identitària. Pot semblar reiteratiu això de nacionalista i identitària, però quan es parla de nacionalista es fa en un sentit econòmic, com antiglobalista, que en diuen. El identitarisme sí fa referència a allò social, al defensa d'allò nacional en sentit social, la defensa de la cultura i els símbols del poble o l'Estat, en el seu cas l'alemany. A AfD també diuen defensar la família tradicional i es posicionen contra la immigració.

Però Alice Weidel, si mirem la seua trajectòria laboral, no té cap coherència amb res d'això. Alice Weidel és una economista de formació que ha treballat, entre altres, per a Goldman Sachs o Allianz, dues de les corporacions financeres més potents del món. Dues corporacions de les que imposen les condicions en el món globalitzat. Dues corporacions que no poden sobreviure sense la globalització i la lliure circulació de capitals. ¿De veres Alice farà com Orban i es posicionarà contra les grans corporacions que l'han feta a ella rica (o més rica, si ja ho era de cuna) per defensar a la gent comuna? Alice Weidel és tan perillosa pels globalistes com un Rottweiler pel seu amo. Ella és perillosa pels que intenten entrar al tancat de l'amo, però no per a l'amo. A més a més, ella ha sigut membre de la societat de Friedrich A. von Hayek, l'economista ultraliberal de l'escola austríaca. ¿Ha deixat de banda Alice les seues creences ultraliberals per una política econòmica nacionalista? ¿Les seues polítiques seran: Deutschland zuerst o Goldman Sachs zuerst? Podríem fer un travessa a veure què posa primer Weidel, els interessos dels alemanys o els interessos dels amos de Goldman Sachs. Zero dubtes, al respecte, tinc jo. No debades el programa electoral de AfD, en la part econòmica, és liberal austríac, i es pot resumir en: menys impostos i menys Estat. És a dir, el mateix programa amb el qual el del tarat de Milei està portant a l'Argentina a la catastrofe més absoluta.

Respecte del identitarisme, la defensa de la de la família tradicional i la immigració, veiem la vida personal d'Alice. Alice és lesbiana, està casada i té dos fills amb la seua parella. La seua dona, a més a més, és una dona racialitzada, nascuda Sri Lanka. ¿Defensarà Alice Weidel als seus drets a conviure amb la seua parella en defensa de la família tradicional? Doncs, segur que no. Ara bé, ella diu que està en contra de la doctrina queer. Ser lesbiana no l'obliga a posar-se a favor d'una determinada doctrina dins del món LGTBI+, però de segur que no es posa a perseguir al col·lectiu LGTBI+ ni a reduir els drets ja assolits. La postura respecte d'eixos temes és de cartró pedra. Pinso per als cabrejats amb la gobalització i el wokisme.

Altre dels temes fonamentals per a ells és la immigració. Una persona de Sri Lanka educada i criada a Suïssa, que és cineasta i té diners, com per exemple la dona d'Alice, no és una immigrant. Immigrant és només si és pobre i miserable que ha de ser explotat. Alemanya després de la segona guerra mundial va necessitar immigració del sud d'Europa (Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia...) per a reconstruir-se. Més endavant li calien polonesos, ucraïnesos, romanesos, turcs, sirans, etc., gent procedent d'orient i de l'Europa de l'Est per mantenir una industria competitiva, és a dir, amb baixos salaris. Gràcies a eixa immigració, sobretot, va poder Gerhard Schröder inventar-se els mini-jobs (treballs de merda) depauperar la classe treballadora. Va arruïnar el futur de la joventut alemanya d'aleshores i de la posterior, el de la gent que ara vota, massivament i a la desesperada, el submarí del Capital de la capitana frau Weidel. Weidel s'oposa a la immigració, però només per a captar el vot dels arruïnats pel Capital. La situació de la classe treballadora alemanya està ja deteriorada i a ella, com a bona seguidora de l'escola austríaca, li la sua la situació dels merdaseques dels treballadors. Si cal, farà com Meloni, una llei per establir contingents de treballadors immigrants, perquè mà d'obra barata, procedent del tercer món, continuarà sent demandada pels sectors empresarials alemanys i, també, perquè cal mantindre a ratlla als treballadors alemanys.

Finalment, Alice Weidel s'ha posicionat en favor de buscar la pau a Ucraïna, restablir la cooperació amb Rússia amb matèria energètica i buscar la sobirania amb energètica amb plantes nuclears, abandonant el Pacte Verd, etc. Aquests posicionaments, típics dels partits amb posicionaments nacionalistes tampoc tenen cap credibilitat. El primer que hauria d'aclarir respecte això és la seua postura davant l'OTAN. Si bé alguns líders, com Tino Chrupalla, han dit que cal expulsar les tropes americanes de territori alemany i eixir de l'OTAN per a ser sobirans (cosa que és absolutament necessària per a Alemanya si vol recuperar un poc de la seua dignitat com a poble, donat que des de la IIGM està emasculada i enculada), però aquesta no és la postura que es marca clarament en el seu programa. El programa és més ambigu, parlen de recuperar sobirania però no fer fora les tropes americanes, ni tancar les bases ianquis, especialment Rammstein que és la més gran dels EUA a Europa, ni tampoc d'abandonar l'OTAN. Amb tot, jo no travessaria perquè AfD canvie la política exterior d'Alemanya substancialment. Seguiran a l'OTAN, els bases americanes continuaran com estan i al final acabaran fent el que fan tots, agenollar-se davant l'Imperi, que per alguna cosa van perdre la IIGM. L'única possibilitat és que els mateixos EUA abandonen les bases i l'OTAN, però en l'actual situació geopolítica, malgrat les amenaces no ho faran. Els alemanys obeeixen, no decideixen. I les elits alemanyes estan formades en l'anglosfera (a GB i a EUA).

AfD, com VOX a l'Estat espanyol, són el submarí del Capital. En realitat, són la dissidència controlada. La dissidència que arreplega el malestar de la gent, com Milei a Argentina, perquè la gent tinga una vàlvula d'eixida i no és revolte. Perquè s'encaren a falsos enemics com Soros, l'Agenda 2030 o el Pacte Verd Europeu, i deixen tranquils a l'enemic real. AfD ha vingut a canviar-ho tot, perquè tot seguisca igual. Per a l'entreteniment de les masses tenim l'espectacle de titelles on es debat si els ninots són extrema-dreta i nazis o no. Si la culpa és dels ecolojetas, les feminazis o dels maricons. Mentre es debaten les coses insubstancials, no es parla de la mà que mou els fils de les titelles. Al darrere estan les mateixos que recolzen Macron, Merz o Von der Leyen... AfD és un clar exemple de la dreta postmoderna i Frau Weidel és això, un frau.

Òskar Rabosa.