Mas s’ha fet enrere amb la consulta sobiranista. Bé, jo no diria que s’ha
fet enrere sinó que mai ha tingut voluntat de fer la consulta. A cas no sabia
què passaria? No sabia que la consulta seria paralitzada pel TC? És clar que ho
sabia. De la mateixa forma que alguns estaven convençuts que Mas anava de
farol.
Sempre he dit que el tema territorial a l’Estat espanyol hauria de ser
tancat d’una vegada. Des de la II Restauració Borbònica hi ha hagut un
estira-i-arronsa amb el tema de les competències. No està clar quin és el
desenvolupament de les “Comunidades Autónomas”. La caguerà que van fer amb a la
Constitució del ’78 no va deixar clar el model d’Estat ni les competències
territorials. L’augment de les competències s’ha fet a cop de pactes per donar
suport al Govern central –si pacte a Felipe González vull el 15% de l'IRPF, si
pacte a Aznar vull el 30%-. Això ha suposat dues coses: 1) Per una banda una
insatisfacció total dels catalans amb el model d’Estat, que els porta a fer
continues reclamacions; 2) Una imatge de xantatge constat per parts dels
catalans a l’Estat.
CiU mentre ha tingut poder de negociació per aconseguir cada cop més
competències mai ha platejat la independència. Ans al contrari, sempre s’ha
oposat radicalment a la independència. Després del desastre fet pel tripartit,
Mas torna al Govern i es troba una Generalitat en fallida. Com vol més diners,
demana un pacte fiscal com el d'Euskadi i Nafarroa. Rajoy que no necessita a
CiU per a res, perquè per obra i gràcia del P$x€ -i la ineptitud del govern de
ZP- té majoria absoluta, li diu que “una merda li dóna el pacte fiscal”.
En eixe moment, Mas fa el seu gir, posa damunt la taula seu farol. Com que
a Catalunya cada vegada hi ha un major descontentament amb l’Estat, amb la
crisi, amb les retallades, amb el maltractament del català, amb la porga que va
el TC de l’Estatut... A més a més, la gent cada vegada té menys por i
contemplen l’independentisme com una opció legítima i necessària perquè els
catalans milloren la seua vida. Mas aprofita tot això perfaronejar: convocar un
referèndum per l’independència de Catalunya. Cosa que engresca la societat
civil. El ressó del referèndum supera a Mas, i es produeix l’efecte bola de
neu.
Mas ja no pot tornar enrere, però sap que ni pot ni vol la independència.
Ell vol un pacte amb l’Estat des d’una posició de força. La seua estratègia
s’ha vist desbordada pel poble. Què fer? Seguir tirant llenya al foc, fins que
arribe el moment en què el Govern de Rajoy i l’aparell de l’Estat li diguen:
Fins ací has arribat. Aleshores, amb el cap cot ell diu: La consulta –abans
referèndum- ha de ser legal, i no pot fer-se perquè no ens deixen. Ell creu
salvar el seu coll aixina, però en realitat és un zombi. La societat civil li
ha passat per damunt.
Què pot passar ara? El Govern i l’Estat li han clavat un gol per l’escaire
a l’independentisme. Mas a fet el ridícul i li ha fet un favor a Rajoy. Quan es
llança una proposta com la de la independència s’ha d’estar disposat a arribar
fins al final. En mitjans pacífics òbviament, intentar-ho tot. Quedar-se amb
mitges tintes no satisfarà a ningú. Què haguera sigut de Gandhi, Mandela o
Lutter King si s’hagueren quedat amb mitges tintes? Mas és un mediocre, poregós
a qui l’estratègia del xantatge a Espanya li ha eixit mal. Només queda l’opció
de les eleccions plebiscitàries on concórreguen totes les forces amb una única
llista i la declaració unilateral d’independència, però no passarà perquè tot
ha sigut un immens acte de covardia per part de Mas.
Oskar "Rabosa"
