Jo no acabe de veure clar quin és el paper que realment vol jugar la CUP en
l’anomenat procés català. Vist des de fora, i davant de l’oportunitat que s’ha obert a
Catalunya per tenir un Estat propi, hom es pot sentir despistat amb el paper
que està jugant la CUP. La CUP es defineix com:
La CUP és una organització
política assembleària d'abast nacional, que s'estén arreu dels Països Catalans
i que treballa per un país independent, socialista, ecològicament sostenible,
territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals.
La Candidatura d’Unitat Popular
(CUP) s’articula com a espai útil per totes aquelles persones i col·lectius amb
voluntat transformadora que lluiten per la llibertat del nostre poble, amb la
intenció de ser un espai de confluència dels moviments cívics i populars, en la
lluita per l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.
Queda clar que un dels seus objectius, segons ells mateix diuen, és “un país independent” i “l’alliberament nacional”. Cert que
aquest objectiu va lligat a d’altres, com que el país siga “socialista, ecològicament sostenible,
territorialment equilibrat i deslligat de les formes de dominació patriarcals”
o “l’alliberament social”. També és cert, que l’objectiu abasta a tots els
Països Catalans i no només a Catalunya. Però aquests no poden dur-se endavant
si primer no s’aconsegueix ser un país independent i/o l’alliberament nacional,
almenys mentre la CUP no tinga una majoria al Parlament que els permeta portar
els dos processos a l’hora, és a dir, que per ells mateixa puguen portar el
país cap a la independència i més constituir un país que siga socialista, ecològicament
sostenible, territorialment equilibrat i deslligat de les formes de les formes
de dominació patriarcals.
No havent aconseguit una majoria que els permeta assolir els seus
objectius, s’ha obert una possibilitat per aconseguir un Estat propi. Queda
clar que aquesta possibilitat va amb grups amb qui ideològicament no
comparteixen cap altre objectiu: ERC, que seria un partit més bé
socialdemòcrata light, CiU, que té una sensibilitat més liberal, i independents
que s’han afegit a JxSí per tal d’aconseguir l’Estat propi. Ara bé, ¿és essencial
ara per a les CUP aconseguir que Catalunya tinga un Estat propi sense assolir
la resta d’ojectius o per a ells ambdues coses han d’anar lligades? Aquesta
seria la pregunta que caldria que responguera la CUP. Si la resposta és que l’essencial
és l’Estat propi encara que no s’assoleixen la resta d’objectius, queda clar
que haurien de donar suport a JxSí amb Artur Mas. Si la resposta és que cal
aconseguir un Estat propi amb la resta d’objectius, hauran d’esperar a guanyar
unes eleccions amb una majoria que els done la suficient força per poder tirar
endavant els seu projecte amb la totalitat d’objectius.
Hom que s’ho mire des de fora i amb distància pot comprendre que la CUP
tinga moltes objeccions a donar suport a un govern amb Mas. No és fàcil
recolzar un dels partits més corruptes de l’Estat, i un President que ha fet
retallades brutals, que ha cobrat als xiquets que anaven a l’escola amb un
tupper perquè els pares al més cru de la crisi no podien pagar el menjador
escolar, no és fàcil recolzar un dels partits que ha muntat una trama corrupta
a la sanitat catalana i l’ha privatitzat, i així podríem un llarg etcètera de
polítiques corruptes, salvatges i antisocials. Però es mire com es mire, JxSí,
presentant com a candidat a Mas, ha tret més escons que ningú. El poble català
els ha triat i si es vol assolir un Estat propi, no hi ha més remei que fer-lo
amb JxSí i amb Mas.
Aquest suport a Mas deuria ser incondicional? Òbviament, la resposta deu
ser un rotund no. El suport deu ser temporal, condicionat, pragmàtic i realista.
Mirem-ho:
a) Temporalitat: No hi hauria cap problema. El període de 18
mesos que Mas va fixar i després del qual es farà un referèndum amb tot els ets
i el uts sembla molt raonable.
b) Condicionat: No se li pot donar carta lliure a Mas. El
Govern té com a funció només portar a Catalunya a tenir un Estat propi amb
reconeixement internacional. Durant aquest 18 mesos se’ls deu exigir certes
mesures socials, aturar privatitzacions o projectes destarifats com Barcelona
World, etc.
c) Pragmàtic: El idealisme, el voler aconseguir les quotes
màximes que un es fixa com objectiu està bé, però aquest moments cal aconseguir
un Estat propi, les posicions maximalistes deuen ser aparcades.
d) Realisme: el suport seria només per aconseguir un Estat
propi, i per això cal el suport internacional, demanar que es faça mitjançant
un declaració unilateral de independència o demanar condicions per les que
caldria més termini de 18 mesos deurien ser excloses.
Açò no suposa una renúncia a cap dels altres objectius de la CUP. La CUP
tindria oportunitat de desplegar tots els seus objectius, si té el suport
necessari, en el procés constituent. Per això, la pregunta que he fet al
començament d’aquest post: on té el cap la CUP?
Òskar "Rabosa".
