Els mitjans de
desinformació occidentals representen el conflicte com una agressió de Rússia a
la sobirania ucraïnesa. L’altre mati, sentia a la ràdio un expert (sic) en
relacions internacionals que més o menys afirma això. Però és real aquesta
informació? És el que realment està passant? Hui en dia, els relats que ens
vénen dels fets són inconnexes, un fet es pren de forma aïllada i es pinta com
els dóna la gana. El televident, radiooient o lector de mass media, no té cap
esperit crític i poca memòria. És per això que la manipulació resulta tan
summament fàcil. Però si tirem de memòria i de crítica podem construir un relat
bastant diferent de la realitat, més enllà dels mitjans.
Hi ha una sèrie de fets
que no són controvertits. Ahí estan i el lector que vulga, ho podrà comprovar
fàcilment tirant de Google, vos deixaria links de tot això, però amb el cànon
AEDE, doncs ja no és possible. De totes maneres, els fets no discutits són:
A) EUA ha desplegat un
escut antimíssils a Europa que envolta Rússia. Especialment dolorós pels russos
va ser el desplegament a Polònia.
B) Ucraïna tenia un
president electe el 2010 que es deia Víktor Ianukòvitx. Aquest va ser
considerat prorus pels mitjans occidentals. Ianukòvitx tornava al poder després
d’un parèntesi, on havien governat Víktor Iúsxenko i, la condemnada per
diversos delictes, Iúlia Timoixenko després de l’anomenada Revolució Taronja
(novembre 2004-gener 2005).
C) Les eleccions on
Ianukòvitx tornava al poder van ser validades pels observadors internacionals,
especialment OSCE i Consell d'Europa. La mateixa Unió Europea va reconéixer la
victòria de Ianukòvitx.
D) La voluntat
d'integrar a Ucraïna a l'OTAN, és una vella aspiració dels EUA. El camí és
treure’l de l’òrbita de Rússia i integrar-lo a la UE. Zbigniew Brzezinski, un
politòleg nascut a Polònia, conegut anticomunista que ha sigut fundador de
Comissió Trilateral juntament amb David Rockefeller, un dels pesos pesants al
seu moment al Club Bilderberg, i conseller de Seguretat Nacional als EUA a
l’època de Jimmy Carter, va assegurar ja als anys ’70 que Rússia amb Ucraïna
era un imperi, sense Ucraïna era un país normal.
E) L’única base naval
amb sortida al Mediterrani que té Rússia està a Sebastopol, a la península de
Crimea, al Mar Negre. El cop que suposaria per a Rússia que Ucraïna eixirà de
la seua òrbita seria brutal, a més a més, la possibilitat de posar bases de
l'escut antimíssils a Ucraïna, suposaria aïllar militarment als russos. Un
caramel massa golós per no provar-ho.
F) Ianukòvitx entra en
negociacions amb la UE per arribar a un tractat de lliure comerç i associació
política. Però finalment, considera que les condicions que la UE vol imposar no
li convenen a Ucraïna i no el signa.
G) Naix la revolució de
Maidan o Euromaidan, liderada per un grup nazi anomenat Svoboda, encara que es
suma gran part de l’oposició. Fonts no oficials diuen que l’Euromaidan està
promogut per la CIA, i les sospites semblen fonamentades perquè el president de
la CIA, John Brennan, va viatjar a Kíev personalment per reunir-se amb els “opositors”
nazis. També, el candidat a la presidència dels EUA John McCain va viatjar a
Ucraïna per donar suport als colpistes.
H) Un cop d’Estat treu
del poder a Ianukòvitx, que s’exilia a Rússia. La península de Crimea, amb
majoria de russos, es declara independent i demana l’annexió a Rússia. Rússia
accepta, no cal dir-ho, té l’única base militar a Sebastapol.
I) Altres províncies
amb majoria de russos es declaren independents, però Rússia ja no li interessa
entrar amb més conflicte directament. Comença una guerra civil entre el Govern
nascut d’un cop d’Estat i grups armats de russos-ucraïnesos. Rússia no va
acceptar l’adhesió a la Federació Russa d’aquestes províncies com sí que ho
havia fet amb Crimea.
Aquest és un relat
breu, del que ha passat. Es podria fer més extens, però per no fer llarg el
post ho deixarem així. D’aquest relat, quines conclusions podem extraure?
Doncs:
1.- Els EUA volen
rodejar a Rússia amb l'escuts antimíssils.
2.- Per rodejar Rússia,
Ucraïna és un lloc fonamental, si ix bé fins i tot l’única base naval de Rússia
al Mediterrani pot acabar en mans de l’OTAN.
3.- Putin considera que
els països de l’òrbita de l'URSS són el pati darrer de Rússia, com EUA han
considerat tota la vida a l’Amèrica-llatina. Arrencar-li Ucraïna i posar-hi
bases de l’escut antimíssils és com si
Rússia posar un base a Mèxic. Una cosa intolerable. No ho dubteu, si Rússia
posara un escut antimíssils a Mèxic, els EUA reaccionarien amb més violència de
la que ha gastat Putin.
4.- Ucraïna no és més
que la zona de joc del tauler d’escacs on es posa en risc les peces grosses.
Les torres, els alfils i els cavalls, com sabeu, són peces molt preuades, ningú
està disposat a perdre-la. Amb Crimea Rússia a salvat una torre, però encara
queden peces en risc.
5.- Els acords de
Minsk, d’aquesta setmana, no són més que un stand-by. La partida continuarà, es
dóna una treva a les peces grosses. Però, els peons continuen movent-se, lents,
silenciosos, cuadret a cuadret, però sempre endavant.
Aquest post no aporta
res nou, ni tan sols una opinió de qui és xic bo de la pel·lícula ni qui és
dolent. Però, cansat de llegir notícies estúpides, a vegades cal parar una
miqueta i recapitular. Perquè... a aquesta pel·lícula, com en la vida no hi ha
bons ni roïns... Hi ha interessos, que són més importants que les persones.
Oskar "Rabosa".
2 comentaris:
La ciència és asèptica; les ciències. Des del moment en què la societat passa a analitzar-se com una ciència (ciència social) i l'estadística és l'explicació per a tot, les persones deixen de comptar perquè són elements que no afecten a la totalitat. Fins i tot, la psicologia, la psicoanàlisi, ha deixat d'existir perquè era massa individualitzador.
Cert, les ciències socials no són tanta ciència com volen fer creure, són instruments d'ideologia.
Publica un comentari a l'entrada