Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris profetes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris profetes. Mostrar tots els missatges

dilluns, 13 de gener del 2020

ELS PROFETES

 Resultado de imagen de profecia
Sovint pense si la Revolució Francesa s’haguera produït de no haver-se realitzat l’americana. Segurament, no. Crec que, als francesos, els n’haguera calgut una prèvia, però no és la mateixa situació la del centre d'Europa que la d’un territori colonial, tot i que els deguera servir d’entrenament i d’exemple. De fet, només cal observar la desfeta de cada una per saber-ne la dificultat a l’hora d’assolir-la.
Ara bé, sense el mirall dels escassos anys de democràcia de Grècia, s’haguera pogut instaurar un sistema semblant en molts territoris que en practiquen? Crec que no, tot i que he d’admetre que Atenes era una polis molt limitada i que no té res a vore amb els actuals estats. Sembla que Solon, amb el seu sistema d’equilibris tan precari, va servir de punt de partida, molts segles després, per a la resta del món i un mirall per a aquells que encara es mouen al si del paradigma democràtic.
La reflexió l’apunte a causa de la lectura de Todorov i del seu estudi sobre la comunicació. La recerca que tinc entre les mans se centra en la previsió dels esdeveniments futurs a l’època precolombina, colombina i postcolombina de les civilitzacions americanes en contacte amb els descobridors i els conquistadors. Todorov apunta que no hi va haver una resistència real contra la invasió per dos motius: primer, perquè hi havia prediccions de l’arribada dels forasters i, segon, perquè els cabdills indígenes no van saber comunicar una estratègia de defensa per a eixe fet sobrevingut. Els dos motius, realment, tenen la mateixa causa: la profecia.
Perquè un fet fora considerat com a tal, havia d’haver estat profetitzat, i això ho estava. Només calia esperar i observar les accions dels nouvinguts, ja que la resistència també ho havia d’estar i, en este cas, no hi havia cap avançament. El paradigma democràtic que ara és la panacea universal, és només una figura més de les relacions humanes i socials, com ho han sigut la monarquia i la tirania en totes les seues expressions. Però, d’on va traure realment Solon la idea? Si va estar una acció política sobrevinguda del sistema d’equilibris atenenc, no hi havia cap profeta que n’haguera parlat o escrit? Supose que ens falten dades per respondre esta pregunta.

Salvador Sendra

dilluns, 11 d’agost del 2014

LA PROFECIA


 
Virgili és una figura incòmoda per al cristianisme. A la Divina Comèdia, Dante Alighieri l’assimila i el transforma en un profeta. D’esta manera, la incomoditat del plagi es transforma en l’anunci d’una premonició, descontextualitzada i carregada d’un sentit que no tenia. Esta és una dels grans èxits del cristianisme: la transformació de les tradicions en una nova tendència hegemònica i moderna en la seua intenció.
Al seu llibre de Bucòliques, l’ègloga IV de Virgili apunta el naixement d’un xiquet que canviarà el món perquè, intuïx, amb ell s’acabaran les guerres civils de Roma. Virgili va viure en l’època d’August, molt abans de l’arribada seriosa del cristianisme i escrivia sobre l’entrada de la constel·lació de Saturn com a l’Edat d’or perquè creia pròxim el final de la baralla. Però, que no se’m malinterprete, que no és la meua intenció traure-li rellevància al profeta! Més bé al contrari...
Si seguim amb les Bucòliques ens apareix aviat la seua vertadera profecia; en la seua primera ègloga, es queixa de l’expropiació de les seues terres per part de l’estat. I ací la tenim! Han hagut de passar segles perquè es complirà però, al final, ha arribat. El profeta s’anticipava a allò que estem patint molts propietaris valencians a causa de les megalomanies dels dirigents. Virgili profetitzava l’arribada dels il·luminats que estan per damunt del bé i del mal i, com no, per sobre de la propietat privada.
Unes èglogues després, en la novena, el profeta romà ens explicava la manera en què s’havia pogut protegir de la usurpació: fent-li la pilota a l’August. Realment, ell diu que el seu prestigi com a poeta el salva de la crema però, qui ha llegit l’Enèida ja sap de què parle. El problema el té qui no és un poeta prestigiós, o al contrari: qui ho és. Perquè si August tenia la capacitat d’apreciar l’art, i esta ha sigut una de les causes del seu llegat, els d’ara, com a molt aprecien Calatrava o l’escultor de les figures humanes de ferro rovellat que hi ha en cada domini popular. I esta serà una de les causes del seu principal llegat: el judicial.
Uns quants anys després d’August, el cristianisme basa la seua estructura revolucionària en la vinguda al món del fill de Déu per salvar-nos ―recordeu l’època daurada de Saturn― i fa servir l’ègloga IV de Virgili com a text matriu del naixement. Dante, molts segles després i pressionat per les evidències del plagi, salva el prestigi bíblic fent de Virgili un profeta i convidant-lo a caminar al seu costat per l’Infern i el Paradís de la Divina Comèdia. Pena porgada i Virgili redimit!

Salvador Sendra Perelló