Veig per una xarxa social, aquesta imatge. Juan Ramón Rallo promociona el
seu nou llibre. Explica que no és un llibre d'economia, sinó de política. Es
nota que els seus seguidors no deuen ser molt llargs, perquè al títol ho deixa
clar. Així per tant, seguint Hayek o Huerta de Soto, els seus guies, Rallo
també vol transcendir la seua faceta d'economista i convertir-se en filòsof i
guia espiritual del liberalisme austríac.
Aquesta imatge és la portada del llibre. Ahí deixa clar quins són els
principis que defensa "el seu" liberalisme. Hom que li done una
ullada, i haja llegit poc de filosofia, de política, o d'història, prompte es
quedarà bocabadat de veure quina l'edifici que alça Rallo amb 10 principis.
Qualsevol persona que haja llegit un poc, se n'adona que això no és més, que no
pot ser més, que un pamflet per creients del liberalisme, sense cap fonament
seriós.
Però això no és el que crida més l'atenció. El liberalisme, més l'austríac,
gira tot entorn al capital, a l'economia. Tota proposta política girarà entorn
això. Per això a la base de l'edifici que construeix Rallo, bé no el construeix
ell, però ell ho mostra, està l'individualisme. Això ja ens demostra que
l'edifici no es fa per a l'Ésser humà, sinó per altra cosa. Qualsevol societat
humana que vulga posar per davant i per damunt de tot l'Ésser humà, ha de
construir l'edifici sobre els fonaments de la dignitat humana. Com no es té en
compte la dignitat humana, Rallo ha de posar sobre l'individualisme una capa
d'igualtat, aquesta només és jurídica. Perquè ha de ser jurídica, per una raó,
els homes no naixen amb els mateixos drets, amb la mateixa dignitat, per tant,
ha de ser la Llei qui els tracte igual.
Si el fonament fóra la dignitat de l'Ésser humà, no caldria una igualtat
davant la Llei, donat que aquesta igualtat vindria donada de forma inherent. La
dignitat és immanent a l'Ésser humà. Ara bé, el liberalisme té les arrels amb
la competició i l'Home llop per a l'Home. Aleshores només hi ha camí per
considerar que tots siguen iguals, el reconeixement per Llei. Aquesta és una
igualtat formal, ser tractats davant la Llei com iguals, però no és inherent a
l'Ésser humà. Açò beu directament del positivisme jurídic, doctrina ja superada
perquè porta legitimar qualsevol Llei formalment adoptada.
Hauríem de fer l'exercici de llegir el llibre, perquè aquesta construcció
presenta una antinòmia. Rallo posa l'individualisme a la base i damunt la igualtat per
llei, i no s'entén a la vista com s'arriba a ella. L'edifici
continua amb quatre pilars, i sobre aquests tenim un sostre, dit sostre en
primer lloc tenim la llibertat d'associació. Pel liberalisme és necessari que
els individus s'associen per haver-hi una societat, altrament només hi ha
individus, la societat és que hi ha d'adoptar la Llei que tracte igual a tots,
per tant, l'edifici té un fonament que només es pot construir des del sostre.
Òbviament, supose que Rallo passarà de puntetes sobre aquest fet, sense
plantejar-se res.
Podríem seguir desmuntant l'edifici de Rallo, però no caldrà seguir, tot el
pensament polític liberal resta impugnat, tot el que justifiquen s'enfonsa,
perquè no posen a la base la dignitat humana. Qualsevol teoria política que no
partisca de la dignitat de tots com Éssers humans està abocada a ser
destructiva amb l'Ésser humà. Així -entre altres atacs a la dignitat humana- el
liberalisme del s. XIX i del s. XXI justifiquen i promouen el treball esclau,
el treball infantil, l'explotació, etc., perquè no es fonamenta en la dignitat
humana.
Oskar "Rabosa".
