ONE, TWO, THREE, FOUR...

No vull que m’agarre a contrapeu el nou curs escolar i ja he començat a preparar-me. Després d’haver punxat en la meua intenció d’entrar al seminari ―per no tindre el nivell d’anglés adequat― no vull tirar les tovalles en això que s’entreveu ací, a la Comunidad Valenciana. Seguiré lluitant contra els elements per a no quedar-me fora del sistema i, per esta raó, torne a llegir el Gènesi amb la finalitat d’entendre el principi, la causa primera, la Creació!

Darwin ja fa temps que està obsolet ―i amb raó― des que els liberals es van voler aprofitar de les teories evolucionistes per intentar fonamentar una lluita constant, i individual, de l’home contra l’home. No cal seguir argumentant res perquè sé que m’adrece a gent intel·ligent... Però, amb l’evolució oxidada, només ens queda la Creació per anar tirant.

Atenent a la força que estan prenent les escoles religioses ―que ara es diuen concertades― i veient que, fins i tot en les públiques, estan intentant incloure’ns les creences en l’àmbit de les idees, les persones com jo, tot i haver fracassat en la fe, no ens podem quedar fora del sistema. La nova època requerix d’un reciclatge radical: d’una banda, l’anglés i, d’altra, la Biblia. Però, per començar amb la contrareforma, ho hem de fer des de l’inici; des del Gènesi.

Déu va treballar molt, a l’inici; ara, la Creació ja roda sola. Una volta creat l’home, va seguir fent cosetes fins que va pensar de fer la dona, a partir d’una costella del mascle. La creació es va completar i, a partir d’ací, només es pot parlar de coses bones... Però, entre l’home i la dona, va crear altres animalets i, dic jo: faria només masclets o faria també femelletes? Sé que resulta una pregunta incòmoda però algun dia ens l’havíem de plantejar. A cada animalet, mascle, li falta eixa costelleta que s’haurà utilitzat per a crear les femelletes?

Si veiem dos esquelets humans, per saber si es tracta de mascles o de femelles, només hem de comptar les costelles i, si són parelles, estem davant d’un esquelet femení mentre que, si són senars, estem davant d’un mascle. Però, passarà el mateix amb els animalets? Per favor, si en veieu algun, d’esquelet, feu el càlcul i m’ho digueu. L’educació ha de ser religiosa però, també, rigorosa, recordeu! No obstant això, l’altra qüestió, directament relacionada amb la primera, ens du a investigar si els animalets, masclets i femelletes, podien deixar-se dur pels instints més bàsics i pecaminosos mentre que l’home s’havia d’apanyar sol. No em puc imaginar un sol home al món mentre que els animalets, follant i reproduint-se, anaren poblant tot l’espai, sense depredador. Sort que Déu va evitar el desastre creant la dona i ens va dotar de les matemàtiques per a poder comptar les costelletes de tots i totes per, així, poder augmentar la seua glòria, fins i tot a l’escola: one, two, three, four... 

Salvador Sendra Perelló