Tot i ser una persona intel·lectualment situada al segle XIX, en el millor
dels casos, he de dir, en favor meu, que és fàcilment qüestionable la impressió
que tenim d’haver avançat; i no des d’aleshores, sinó des de fa molt més temps,
o des dels inicis de les civilitzacions... Ara bé, pense que allò que hem de
fer primer és aclarir que el concepte de civilització que romandrà present a
l’escrit és el de Huntington, per modern que em semble.
Llegint Bakunin, concretament Déu i
estat, hi ha uns paràgrafs en què l’escriptor qüestiona el concepte de
llibertat, fent valer una reflexió sobre els déus i els amos. Escriu que, des
del moment que admetem l’existència d’un déu, o d’éssers humans superiors,
estem admetem la servitud o, dit d’altra manera, la manca de llibertat. Tant fa
que se siga serf de d’un déu o d’un humà perquè el cas, envers la llibertat, no
varia gaire.
D’altra banda, rellegint altra obra escrita en la meua època mental, L’evolució de les espècies, de Darwin, i
altres obres menors associades, hi he trobat una lleu comparació entre l’estudi
de referència i les tesis de Wallace. Enmig d’altres diferències, i em referisc
a les evolutives, una divergència es trobava en l’àmbit de l’estudi: mentre
Darwin ho feia amb un major interés per les espècies en captivitat, Wallace se
centrava en les salvatges. Altres diferències es trobaven en la situació
espacial del elements seleccionats, però açò és altre tema.
Respecte a les evolucions, he de dir que Darwin creia en la domesticació
com a model per a les seues explicacions, mentre que Wallace la menyspreava. Si
pensem així, en una etapa de llibertat posterior a la captivitat, per tant,
l’evolució darwiniana tornaria enrere fins a l’estadi previ, quan l’espècie encara
era lliure. La historia, però, atorga major importància a Darwin que a Wallace,
segurament a causa de la implacable densitat de l’obra d’este home. Wallace,
però, té molt de pes quan s’estudien els endemismes i les espècies en
llibertat. I la pregunta és ben concreta: penseu que una vaca lletera engabiada
i destinada a ser munyida a diari podria tornar a la llibertat amb una mínima
possibilitat de sobreviure sense eixe amo que l’alimenta i la protegix?
Si ara ens desplacem, mentalment, de nou, cap a Bakunin, reprenem la tesi que
sostenia este home respecte a la llibertat i la superposem a la que acabem de extraure
sobre l’evolució en captivitat, la pregunta és la següent: si l’ésser humà es
desfera de l’amo i del déu per poder ser lliure, sofriria una tornada enrere
fins a l’estadi inicial, anterior a eixa anomenada civilització?
Espere que alguna ment més actual em puga ajudar a resoldre este dilema tan
vell i superat.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada