UNA TERÀPIA PER ACONSEGUIR LA FELICITAT

Ja fa un temps que vaig començar a atendre una persona que va trucar a la porta de la consulta per sol·licitar la ajuda d’un eminent professional com jo. Per eixa raó, per la professionalitat, entendreu que no dec apuntar res més sobre la clientela; ni tan sols el gènere, ja que posaria en dubte la meua ètica, i els terapeutes en necessitem, i molta, per ser realment creïbles.

A la xica en qüestió li calia esbrinar el fil de la seua felicitat. Ella se sentia una desgraciada i a Sedaví –el poble on viu i on ha nascut— la gent li semblava molt més feliç. Dubtava de la seua acceptació enmig de tanta felicitat. Jo, després de preguntar algunes cosetes sobre el potencial econòmic de la senyoreta, vaig decidir apujar la meua tarifa un 47,2% el primer mes, i el 89,6 la resta, i Alícia va acceptar el tractament indefinit que li vaig proposar.

Sembla que això de la infelicitat li ve de menudeta, de quan estudiava a l’escola de la Virgen del Dolor en què, a partir d’un dia encara indeterminat, va deixar de relacionar-se d’una manera oberta amb la resta de la gent. I seguint un interminable fil difús i retallat sembla que vam reconstruir del tot eixe desitjat camí de la felicitat, cosa que la va fer sentir molt millor i, a més, més lliure, ja que es va desfer d’una gran part de la feixuga càrrega econòmica familiar. Però, va valdre la pena.

Una volta lliure, com un ocellet que acaba d’eixir de la gàbia per primera volta, i després d’haver assumit que era una dona feliç, tot i que pobra, o siga, més feliç encara –perquè els pobres són els únics que tenen el dret a creure’s feliços— va tornar a la consulta bastant atabalada. Em va dir que no li valia la felicitat si la resta de gent no s’adonava que estava davant d’una persona feliç i que allò que hauria de fer jo era traslladar el consultori a Sedaví per anar tractant-los un a un, a poc a poc, fins assolir eixa finalitat tan preuada.

Realment, per a què et val ser feliç si la resta de gent no se n’adona? L’ocellet lliure acabat d’eixir de la gàbia, sap volar amb llibertat? Haguera pogut dir-li que s’obrira comptes a Facebook, a Instagram o a altres xarxes socials, però, amb eixa teràpia tan simple, com s’haguera desfet de tants euros amb tant poc de temps? La meua tasca ha estat rigorosa, impol·luta i imprescindible.

Salvador Sendra 

ELS CONDEMNATS AL FRACÀS

A causa de la meua nova dedicació a la teràpia, he hagut de fer un viatge al bressol de la psicoanàlisi per il·luminar-me, si cal, una mica més. I dic il·luminar-me perquè sé que els bons terapeutes ―o siga, aquells que guanyen més diners― no necessiten perdre el temps estudiant perquè aprenen per contacte, o per proximitat, com és el cas. Ara, però, veig que ja he tractat el tema dels diners, cosa que du l’escrit per altres camins diferents al que m’havia marcat per escriure.

Freud va rebutjar anar a EEUU perquè sembla que no li agradava massa l’American Way of Life. I ho va fer quan s’endevinava que els nacional-socialistes alemanys tenien intenció d’ocupar Àustria. Al final, i després de la gran pressió internacional, sembla que Freud, i part de la seua biblioteca, va poder salvar-se, en este cas, fugint a Anglaterra. Tot i això, va morir gran part de la seua família en els camps de concentració.

El psiquiatra rebutjava EEUU al·legant que sentien massa amor pels diners... I ho deia Freud, a qui li tiren per cara que, per anar a fer les conferències americanes, a banda dels seus honoraris, li van haver de pagar per les consultes que tenia programades i que no va realitzar. A més, quan analitzava, o psicoanalitzava, la societat americana, deia que dedicaven tant de temps a aconseguir diners que la seua vida sexual era vertaderament desastrosa. Sexe i diners, per a Freud, no són compatibles.

Ara, si llegim la crítica de Michel Onfray sobre la vida i obra de Freud, ens adonarem que tampoc es pot dir que follara massa... Onfray fa un seguiment, a partir de la seua biografia, de les obres i dels viatges, així com de tot el material, bé directament relacionat, bé, indirectament, que aporta alguna informació sobre el personatge. Onfray conclou que la relació de Freud amb sa germana era malaltissa, i ho demostra amb documents, reserves d’habitacions i altre material vinculat. Solien viatjar el matrimoni i el «fanalet», tot i que, amb el temps, este «fanalet» ocupà el lloc de la senyora.

Sembla que el psiquiatra defugia els Estats Units perquè ell ja vivia el somni americà a la seua manera. Els follaorets, a partir d’ara ja sabeu que esteu destinats al fracàs econòmic. Els riquets, ja podeu fer cua per visitar el vostre terapeuta i, finalment, els equilibrats sembla que estan morts, com en tots els casos d’equilibri que conec. A més, ara ja no cal que pregunteu sobre el preu de les teràpies, perquè ja podeu endevinar a qui estan adreçades.

Salvador Sendra Perelló