La
socialdemocràcia ha estat la paraula emprada, des de fa uns mesos, pel
socialisme francés. Hi van haver moltes queixes a causa del canvi, tot i que jo
no endevinava el perquè de tant de revol, i més encara quan ja feia molt de
temps que s’estava utilitzant, la paraula, per definir la majoria de partits i d’idees
de centreesquerra europeus, inclòs l’espanyol PSOE i les seues sucursals.
Aprofitant
l’avinentesa, ahir vaig estar revisant alguns textos de Walter Benjamin; textos
diferents als d’estètica, que estan sempre al capçal del meu llit. El cas és
que vaig llegir una obra molt fragmentada i difícil de recompondre; una peça
titulada El concepte d’història.
Doncs, en un parell de passatges, Benjamin fa un breu repàs a eixa polèmica
paraula: socialdemocràcia. Però, per fer un par arrere, abans vos convide a
llegir altre article del BLOG titulat “Idees, ideologies i ideals”. Ací
trobareu els fonaments de la diferència entre les paraules.
Per a Benjamin,
el canvi de socialisme a socialdemocràcia és mal intencionat i,
fins i tot, perniciós perquè significa transformar una idea en un ideal. Per
entendre-ho millor, Walter opina que la idea
esdevé d’una realitat del passat oprimit del proletariat i, amb el canvi,
s’oblida eixe passat per apuntar un futur feliç, ideal. Amb la transformació, el rerefons es perd i, per tant, el
present es difumina de cara al futur, però, com tots sabem, sense present no hi
ha futur! Una volta eliminada la força del present, el futur passa a ser un
horitzó poc motivador.
La força que mou
el dia a dia canvia per una tèrbola idea
futura d’un ideal i, com a
conseqüència, el motor es frena. L’única solució que apunta Benjamin és la
idíl·lica situació d’un progrés constant, que seria l’únic pilar sobre el qual
se sustentaria l’ideal però, si
entrem en una època de crisi, què passa? Doncs, passa, simplement, això que
percebem a diari: la crisi de la socialdemocràcia. Jo pense que el mal, com bé
diu Walter, està en el si mateix del moviment, i més quan ―se suposa― els progres hauran llegit un xicotet llibre
de Marx que es diu Les crisis del
capitalisme. Benjamin, lúcid com sempre, ja va posar el dit a la ferida,
anticipant la desfeta que ara s’intenta analitzar però, si es vol saber com
s’estudia el passat, a més del xicotet detall que jo aporte, val la pena llegir
tot el llibre.
2 comentaris:
Parles del futur dels humans sense pensar al futur del planeta, hi haurà térra per a eixe futur?. Com fem i què fem diu molt del que pasa a la política. No fem més que revisar el nòstre cul día a día, i ès el que fan els que intenten manar, revisar.se el cul i intentar manar. Perdona mi horrible ortografía en mi idioma, pero yo estudié éste y algunos extranjeros más, el mío, poco y tarde, historia que también merece un espacio, si nos queda tiempo y si nos queda tierra.Reyes
Parles del futur dels humans sense pensar al futur del planeta, hi haurà térra per a eixe futur?. Com fem i què fem diu molt del que pasa a la política. No fem més que revisar el nòstre cul día a día, i ès el que fan els que intenten manar, revisar.se el cul i intentar manar. Perdona mi horrible ortografía en mi idioma, pero yo estudié éste y algunos extranjeros más, el mío, poco y tarde, historia que también merece un espacio, si nos queda tiempo y si nos queda tierra.Reyes
Publica un comentari a l'entrada