Llibres de text gratuïts?

Ja fa temps que tinc ganes d’escriure sobre l’educació, però un post així i per exposar un argument amb les meues idees organitzades, necessitaria una feina que de moment en fa mandra abordar-la. No obstant això, sé que un dia ho faré. Ara, a aquest post només abordaré el tema dels llibres de text. Donat que les darreres setmanes s’ha engegat una polèmica amb la “gratuïtat” dels llibres de text (bé primer eren gratuïts, després eren subvencionats amb 200 € i finalment sembla que seran 100 € al començament del curs i 100 € al final si tornen els llibres en bon estat -si no és així algú que m'aclarisca que jo vaig perdut-).

Aquesta mesura és criticable en si, personalment no em sembla bé que es subvencione a tot el món i que no hi haja criteris econòmics. No em sembla bé que els 200 € vagen per igual als pares de xiquets amb 100.000 € d’ingressos anuals que als pares de xiquets que estan a l’atur, o treballen a mitja jornada, o tenen treballs precaris. Quan Zapatero va fer el “cheque-bebé” sense tampoc discriminar per raons econòmiques, les “riquetes” deien: “qué bien, con eso me sale el gym gratis”. Als pares de xiquets amb 100.000 € d’ingressos anuals i fills a col·legi concertat, ja tenen 200 € per fer-se una mariscada, convidats per tots nosaltres. Jo no sóc partidari de convidar “als riquets” al gym o a mariscades. Els vicis, que cadascú es pague els d’ell!

Ara bé, aquesta no és la qüestió central, a parer meu, del tema. La qüestió central són els mateixos llibres de text. Si realment es vol educar en llibertat i igualtat el primer que s’hauria de fer és fer desaparéixer els llibres de text. No subvencionar-los, cosa que només beneficia a les editorials. Cal fer-los desaparéixer. Els llibres de text estan pensats perquè els xiquets mai arriben a pensar. Dins del model escolar prussià, model que fan servir l’escola pública a l’Estat espanyol, on el més important és crear súbdits obedients, els llibres de text juguen un paper fonamental en la lobotomia dels xiquets.

Els llibres de text adoctrinen. Mostren una visió de la Història única, mostren una visió de l’economia única, sacralitzen determinades ideologies i demonitzen altres. Sense cap mena de dubte dins dels aparells ideològics de l’Estat i sent l’escola el més fonamental, els llibres de text són una arma de destrucció massiva de cervells. Aquelles idees que se’ls inocule als xiquets, els infectaran de per vida, i les idees que s’han d'inocular als xiquets venen als llibres de text.

És una mentida que els llibres de text siguen necessàries per a l’educació. És una mentida inadmissible. L’obligatorietat dels llibres de text només beneficia a editorials, a les elits que els interessa infectar a la societat amb determinades idees i als professors. Amb els llibres de text, fins i tot jo podria ser professor de secundària de qualsevol matèria, només he de repetir com un lloro el que pose al llibre i després corregir l’examen amb les solucions que diga el llibre del professor. Realment els professors no aporten res, no cal que òbriguen els camps de visió, no cal que estudien més ni que es formen. I tot això va perjudici dels alumnes, que tampoc cal que pensen ni vegen altres visions diferents de les quals s’exposen als llibres de text.

Però a més a més, els llibres de text tampoc han servit per a desenvolupar el pensament. Ni l’absència de llibres de text ha obstaculitzat l’aparició de gent que fera avançar el pensament, així Sòcrates, Plató, Aristòtil, Montaigne, Montesquieu, Kant, Rousseau, Hegel, Nietzsche, Marx, ni tants i tants altres, els va caldre mai un llibre de text. Tampoc els van necessitar els arquitectes ni enginyers que durant tota la història han fet obres magnífiques com: els constructors de les piràmides d'Egipte o les maies; els romans que construïren aqueductes, el Coliseu, les termes de Caracal·la, etc; els inques quan van fer el Machu Picchu; ni els mestres que construiren Santa Sofia a Constantinoble; ni els mestres que a l'Edat Mitjana alçaren les catedrals gòtiques; ni tampoc va estudiar amb llibres de text Brunelleschi, ni Leonardo Da Vinci, ni Bernini; i així tants i tants com vos done la gana afegir. No seguiré amb altres ambits del estudi, pensament o ciència, amb matemàtiques, física, química, etc., es faria etern només citar uns pocs noms.

Si realment es vol alliberar una societat, que la gent aprenga a pensar, el millor no és subvencionar ni donar debades llibres de text, ans al contrari, cal fer-los desaparéixer. 

Òskar "Rabosa"