Una cosa que em
costa d’entendre, realment, és la moda. No ho dic per la roba i tot això, que
sí que m’agrada ―i molt!― sinó per la informació del dia o, fins i tot, de
l’hora. Els temes que es tracten en els informatius són d’última hora, i
caduquen al poc de temps. Normalment, tenen molt poc interés i estan creats per
a entretenir un espectador que se sent informat i culte. De fet, parle a partir
d’informacions que no puc contrastar perquè ja fa molts anys que no tinc
televisió, escolte la ràdio francesa, o música, i la premsa que tinc al Face és
tota estrangera, per qüestions d’idioma, sense entrar en el contingut.
Ara, estos dies,
el tema europeu més recorregut és el de la immigració, com haureu pogut
comprovar. Mentre, jo he estat treballant alguns capítols del fabulós llibre de
Virgili, l’Eneida; i ja han passat
uns quants segles des de la seua redacció, i altres tants des de la guerra de
Troia. Per estalviar-vos la lectura dels clàssics ―eixos llibres tan vells i
tan passats de moda―, vos diré que Enees va abandonar Troia quan la batalla
estava ja perduda. Va escapar amb son pare, Anquises, i el seu fill Ascani, cap
a Macedònia i, després, a Sicília, per acabar d’immigrant a la península
Itàlica.
Enees conta que
va ser la deessa Afrodita qui li va indicar que havia de marxar, i ho recorda
en cada lloc on l’acullen, al llarg del trajecte, com una mena d’argument de
pes per no semblar un covard o un desertor. Escapa amb son pare, vell, i amb el
seu fill, encara un xiquet, perquè té una missió divina, a més de salvar la
vida i les vides. Hi ha escultures i dibuixos on se’l representa amb un vell en
braços i un xiquet al costat. Troia, per estalviar-vos la investigació, cau en
mans dels exèrcits aqueus i és destruïda; els seus habitants van ser morts o
esclavitzats.
Esta setmana,
però, hi ha hagut dos notícies de la premsa europea que m’han fer recordar
Virgili, l’Eneida i el viatge del seu
protagonista, el pare i el xiquet. D’una banda, la d’un home que transporta son
pare, paquistanés, cap a Europa, assegut en una cadira de rodes i, d’altra, les
nombroses imatges de la frontera Hongaresa amb pares que duen els fills al braç.
He pensat que va ser Enees qui va fundar Roma; diu Virgili. No obstant això, la
premsa italiana tractava, a més del tema dels immigrants, sobre el declivi de
la seua capital adduint que ja no és el que era. Res més.
1 comentari:
Un apunt, per ser més rigorós, si cal: Enees va ser l'avanpassat de Ròmul i Rem.
Publica un comentari a l'entrada