De nou, posats a
treballar pel futur del món, tot i que siga divendres a la vesprada, he decidit
d’obrir la consulta per fer-me càrrec d’un nou cas clínic: una senyoreta que es
troba en un punt d’indecisió, en la seua vida, i que entén que el moment actual
és d’una importància transcendental. Jo, malgrat la seriositat de la demanda –i
tot i disposar ja del remei adequat—, he de dir que cabal ho és tot i, alhora,
no ho és res: tot allò tan important deixa de ser-ho, i a l’inrevés, depenent
de les copes de vi que hom haja begut.
Arribar a
esbrinar el cas a partir de la informació a què tinc accés no ha estat fàcil,
en este cas, perquè no he fet cap sessió de divan, ni de teràpia grupal, ni d’espiritisme,
ni de ioga; o siga, que no hi ha hagut contacte amb la pacient. A més, encara no
he sabut el resultat de l’altre cas, del pacient a qui li vaig receptar
Saint Saëns i Debussy, si no recorde
malament... Podria haver-se suïcidat! No en sé res, però confie que ha sobreviscut
i campa lliurement perquè la teràpia va resultar satisfactòria.
Ara, davant del
nou repte, el remei és ben clar: aplicaré George Gershwin. Es tracta d’un cas
de manual... M’agradaria, per tant, que cada dia, de camí cap a casa, i encara
dalt del cotxe, escoltara Rhapsody in
Blue amb les finestres pujades i un ambientador de coco i sals marines. La
manera amb què el compositor barreja la llibertat del jazz amb la formalitat
clàssica pot aportar a la pacient alguna pista sobre la relació de l’individu
amb el món, puntualitzada detalladament pel paper del piano en la dialèctica que
desenvolupa amb l’orquestra.
En esta peça
musical, hi podem observar els elements lliures que habiten entre la capa social
en falsa harmonia, els individus curiosos que es mouen i belluguen sota el
batec del swing intentant encaixar enmig d’una
partitura de què el clarinet n’és un reclam... I, tot i això, respectant
i respectant-se, de moment, perquè estem en el primer pas de la llarga teràpia
que acabarà, si els esperits ens ho permeten, amb La consagració de la primavera, d’Stravinski, per enviar-ho tot a
fer la mà!
Salvador Sendra
(terapeuta)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada