Per collons!

Sovintegen els articles i escrits que parlen sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola. Alguns són molt legalistes, interpreten el que diu dit article, com s'ha de desenvolupar, si té límits, quins són eixos límits, etc. Ja també qui fa un repàs de tots els articles que els partits "constitucionalistes" s´han passat pel "forro...". Altres, més simples, més demagògics si els vol, demanen que s'apliquen altres articles de la Constitució, que si el dret a vaga, el del treball, el d'habitatge..., etc.

En realitat, tot açò no és més que un joc floral, una manera de passar el temps, de fer-se, fins i tot, palles mentals. No seré jo qui critique les palles mentals, sempre que almenys qui se les faça sàpiga on vol arribar amb les seues palles mentals. Però, entrar en aquest tema amb qüestions legals jo, personalment, no li veig cap trellat. Entre altres coses perquè la Llei a l'Estat espanyol està més violada que la Justícia a la qual canten els Metallica.

La qüestió, si es vol veure amb un poc de claror el tema català, no està en la Llei, que és la tinta de calamar per opacar la realitat. L'eix central està en el Poder. El Poder que té la força, la coerció, el poder del qui exerceix la sobirania. Reprenent el concepte de sobirania més clàssic, aquell que diu que sobirà és qui pot es fa obeir sense haver d'obeir a ningú. Eixe poder que jau a l'Estat, Estat què és el Leviatan de Hobbes.

Eixa sobirania que diuen que resideix al poble, però que ja sabem, perquè ja ho he vomitat, que és un mite, un dogma de fe més fals que el naixement de Jesucrist d'una verge, no apareix enlloc, en canvi torna amb esplendor la sobirania clàssica, i fins tot, la de Carl Schmitt, la que diu que sobirà és aquell que pot declarar l'Estat d'Excepció. Sí, clar, la literatura "científica" de la democràcia liberal ens diu que ho fa el poble mitjançant els seus representats... Però cal que tornem a això? Qui no tinga clar, no ho tindrà clar mai.

El que estem veient, és el poder de l'Estat, de les elits de la II Restauració Borbònica, exercint el Poder, cruament i netament, contra Catalunya. Eixe era el missatge del Rei quan va comparéixer i va dir tot allò de: què dolents sou els dolents, jo tinc el Poder i s'endureu hòsties fins que em canse. Perquè aquell missatge deia exactament això, molt ben farcit de paraules com democràcia, constitució, etc.

El règim de la II Restauració Borbònica, té el Poder, un poder absolut, com el tenia l'Ancien Régim abans de la Revolució Francesa, abans que s'intentara portar a la divisió de poders de Montesquieu a les constitucions liberals. L'entramat de la Constitución Española que permet que els partits polítics, partits polítics al servei de les elits econòmic-financeres, ostenten tots els poders. La divisió de poders és l'altra mentida que elevada a article de fe, dona aparença de credibilitat democràtica. En realitat aquest miratge té el mateix efecte que la resurrecció de Jesucrist al cristianisme, dóna una esperança als súbdits perquè assumisquen sense protestar la seua sodomització.

El Leviatan, o l'Estat o el Poder Absolut, aplica el 155 quan i com li dóna gana, botant-se la Llei, reinterpretant-la, pintant-la, pixant-se o cagant-se en ella. No importa. I ho fa també amb els altres articles de la Constitució, i diu qui està dins i qui està fora de la Llei, segons el seu capritx. Actua arbitràriament, sense cap criteri que el de mantenir i imposar la seua voluntat, el seu poder. I ho fa perquè pot i perquè vol. Simplement perquè el sobirà no té a ningú per dalt d'ell, per això és el sobirà.

El 2010 va ser declarat un estat d'alarma per acabar amb la vaga de controladors. Una campanya ben orquestrada va portar al fet que foren vists com a criminals privilegiats, i això va permetre declarar per primera vegada des de '78 l'estat d'alarma. Primer assaig. Ara activen el 155, també per primera vegada. Segon assaig. Vindran més assajos. Més primeres vegades.

Debatem sobre la Llei, però la Llei ja està violada, la Llei no conta. A la Llei l'han parida per ser violada pel sobirà, pel Leviatan. I ja sabem qui no és el sobirà... veritat?

Òskar "Rabosa"