No heu escoltat
mai això que diuen sobre que repetir una mentida mil voltes no la fa
convertir-se en veritat? Doncs, és mentida i, a més, no és que s’haja repetit
mil voltes, sinó que se n’ha repetit milions, fins que l’hem acceptada com a
veritat perquè ja no la qüestionem. Però, no per això deixa de ser una mentida.
La diferència entre la falsedat i la veritat, per tant, depén de l’ull que
esbrine dita oració –no s’hi pot fer servir el mot proposició per no desvirtuar l’estudi de Wittgenstein.
La mentida més
grossa que s’ha utilitzat mai és eixa que ha estat inventada perquè la canalla
vaja a l’escola –i perquè els pares la hi porten. L’escola no et fa més savi;
l’escola no et protegix dels poderosos; per tant, la saviesa adquirida a
l’escola no et trau la vulnerabilitat. Allò que passa quan s’escolaritza la
infantesa és que es talla les ales a eixa gent que encara podria volar i, a
més, se’ls anella. Després, una volta ensinistrat, és impossible eixir-ne.
Un cervell que
haja passat per la neteja escolar és una eina quasi inservible, només educada
per vore de la vida allò que té una causa i un efecte, o siga, una ínfima part.
A l’educació es formaten els discs dumrs de les personetes per adaptar-les a allò que vertaderament importa al denominat establishment, perquè un cervell lliure i fantàstic és allò més perillós per a una societat unifore i unidimensional.
Però, per això
hi ha l’escola: per transformar la il·lusió i la llibertat en ordre social i
racionalitat. Hauria d’estar prohibit, si més no, escolaritzar els menors de
vint anys. Eixa pot ser l’única manera de gaudir de la llibertat i de la
fantasia per uns anys i, després, qui crega que el seu camí és la saviesa
racional, s’hi pot dedicar, mentre que, si creu que s’està bé caçant, cardant,
menjant i bevent, en té encara l’opció perquè no s’ha contaminat.
La manera
unidimensional en què veiem el món és altra manera d’extinció a gran escala, si
es pensa en la varietat humana, tot i que ningú la reivindique. Ens quedem en l’anècdota
de les tribus i de les reduccions dels seus hàbitats quan, d’altra banda, estem
aniquilant els nostres. Qui veu dita desfeta, ho fa perquè ja és un ser alienat i racional, i
s’hi queixa, i s’hi indigna mentre du els fills a l’escola perquè aprenguen a
ser com ell, o siga, a ser ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada