Moltes voltes –pot
ser que massa— pense que els esdeveniments giren a altre ritme, diferent al
meu. Per eixa raó solc publicar reflexions –esta serà la primera, però així
aporte un major pes dramàtic— que entenc que puguen transmetre una certa
incredulitat, o desencís, o desassossec; perquè de veritat existixen en mi i jo
en ells. Fa unes setmanes que he acabat el llibre de Zizek (amb Ž i ž) El espinoso
sujeto buscant respostes del segle XXI per al segle XXI i les he trobades.
Ara, i per esta senzilla raó, crec que és millor plantejar-se preguntes que
intentar aportar solucions que et deixen molt pitjor que abans de saber-les. De
tota manera, jo n’extrec conclusions personals i no crec cegament allò que em
diuen perquè intente interpretar el seu discurs.
La igualtat,
l’ecologia i algun tema encara pendent d’alliberar totalment per nodrir els
rapinyaires com l’educació, la sanitat i les pensions són els puntals d’allò
que entenem com a progressisme. Els substantius anteriors tenen a vore amb
eixes coses que s’entenien com a pilars del benestar d’una societat que els
tenia com a prioritaris, a què s’han afegit ecologia i igualtat. Ara, però, les
prioritats han anat canviant i ja es qüestiona la seua pervivència, si més no,
així com l’entenem encara.
El reducte
esquerrà radical s’ha situat en la defensa d’este esquelètic estat minvant
mentre que els moderats ja pensen a desmantellar això que queda i entregar-ho a
un gestor especialitzat; algú que treballe millor que l’estat, deu ser...
Recorde, però, que ara està de moda vendre actius als fondos buitre i tremole!
I, quan arribe a este punt, m’adone que ja estem en l’extrem de la corda perquè
a França hi ha una preocupació creixent, entre els més jóvens, envers
l’ecologia, mentre que els jupetins grocs ja fan aigua i Macron n’ha eixit
reforçat. Vos imagineu que hi passaria si en creixera la magnitud i si hi hagueren
unes vertaderes revoltes? Estaríem davant d’una mena de Maig francés, que tots
ja sabem com va acabar.
A partir d’ara, llegiré
el periòdic Libération –perquè són
progres— per preparar la fugida cap a qualsevol lloc on hi puga haver dignitat
perquè, si la cosa va a més, això significarà que totes les batalles estaran
perdudes i que de l’economia ja ni se’n parlarà: el transvasament liberal ja
s’haurà realitzat en la seua totalitat i la igualtat i l’ecologia hauran
arribat per quedar-se en el discurs ridícul de l’esquerra. La sanitat,
l’educació i les pensions, per tant, ja hauran rebut el seu toc de gràcia
mentre que els voltors seguiran girant a la recerca d’altre possible àpat.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada