Abans de
començar, i per avisar aquelles persones que sobrepassen el nivell de
sensibilitat mitjana, he de dir que això que seguix la breu introducció no és
políticament correcte. Ara, i una volta feta l’advertència, qui continua és
perquè creu que ho podrà suportar.
Escoltava a la
ràdio, a RNE, una entrevista a una dona que ràpidament he endevinat que era de
Podemos. Sembla ser que la xica –la veu de joveneta l’ha delatada— és qui
ocuparà el cap de la llista de les eleccions europees. També, i a causa de la
veu que se li percep i perquè a Podemos tothom i totdon està superpreparat i
superpreparda, crec que la xica haurà gaudit d’una beca Erasmus. Amb això vull
apuntar que haurà creuat els Pirineus i que coneixerà allò que trepitjarà
durant uns anys, més que siga per familiaritat.
L’entrevista ha
estat una merda. La senyoreta no tenia ni idea de com podia funcionar la UE i,
a més, tenia poca empenta per cagar-se amb qui havia fundat dita Unió i amb qui
l’ha desvirtuada. Ara bé, parlava del tot correctament, emprant masculins i
femenins en cada substantiu o adjectiu que declinara. Una persona amb més
impuls s’haguera queixat del neoliberalisme que guia la Unió, o de les
disparitats entre territoris per les aplicacions de les polítiques d’austeritat,
o de la manera en què des de Berlín marquen el ritme del continent, o de la
necessitat de desfer-se d’empreses de gestió pública, els estats del sud, com a
única contrapartida a les xifres de dèficit anual. Res de res, o almenys mentre
jo l’escoltava...
Però ha parlat
sobre la invisibilitat de la seua opció política. I no m’estranya en absolut ja
que, amb una gent tan preparada com l’entrevistada, i tan correcta, resulta
normal que ningú vullga convidar cap polític que no siga Iglesias –és l’únic
que té una mica d’aire. Jo mateix, només he aconseguit eixir de la letargia
quan he escoltat la paraula portavoza.
M’he quedat a quadres perquè li han col·locat un morfema flexiu de gènere a una
paraula que no en tenia. Portavoz no
s’escriu portavozo! I he pensat amb
la paraula juez, que és un cas
semblant, ja que no es diu juezo i,
per tant, tampoc s’hauria de dir jueza per
formar el femení perquè modificant l’article ja n’hi ha prou. Altra cosa són
les paraules que tenen assignat un gènere a causa del seu morfema, com per
exemple abogado, ja transformada en abogada.
La cosa és que
ràpidament he pensat la discriminació que patix el pobre periodisto que estava entrevistant la xica per dedicar-se a una
professió amb un nom acabat en a, i
sense que ningú s’haja mai plantejat que dita a puga ser un morfema de gènere, com en el cas de l’abogada.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada