Els debats del Parlamento són d’una misèria que difícilment haurà tingut mai un nivell semblant. La premsa, però, encara el devalua més, el debat polític, perquè allò que hi ha és militància i no independència. Ara, a més, hi ha el debat per a la renovació dels òrgans directius de la judicatura... una institució que put i pol·luïx.
Sempre m’he preguntat què va passar amb eixos jutges de la Transición que un dia pertanyien a tribunals franquistes i que hi aplicaven unes lleis determinades i que l’endemà ja eren jutges democràtics que vetllaven per la llibertat i tot això. Quina oposició lliure i transparent van passar per dedicar-s’hi i com és possible que els valguera després del canvi? Amb llum i taquígrafs; segur que ho van fer així! Ells han estat qui han escollit una part dels seus representants i de les seues estructures de poder fins ara; i ho seguiran fent.
Els partits del Gobierno ara volen ficar mà en tota eixa elecció perquè el major partit de l’oposició no es dona al diàleg per renovar una institució que fa uns anys que ha caducat. Este partit no vol negociar perquè no entén per què ha de cedir un sol lloc al Gobierno si en uns anys els pot tindre tots. A més, com està ara ja està bé, perquè hi manen els seus. Però, recordeu: l’organisme està despolititzat. El Gobierno, però, vol canviar la cúpula judicial perquè fa massa temps que està caducada. Sembla que hi proposa el sistema de la majoria simple del Congreso. I, què pot perdre o guanyar el Gobierno amb açò? Perdre, res; guanyar, molt. No pot perdre perquè la cúpula judicial és conservadora, i ho seguirà sent si es modifica amb el mètode actual. Guanyar sí que pot perquè entrar-hi un sol jutge progressista ja és un èxit.
I els jutges? Què fan els jutges? No fan res més que assegurar-se el poder i nomenar aquells que els convenen, tot i saber que no ho fan bé perquè fa uns anys que estan prorrogats. També es queixen quan se sent que alguns polítics volen intervindre els seus organismes caducats. Però, jo tinc la solució en dos capítols. Primer, els jutges del Consejo s’haurien de negar a exercir les seues funcions al·legant la incapacitat perquè no han estat renovats degudament. Segon, i per si hi ha alguna interferència des del Gobierno, tenen la possibilitat de dimitir tots d’una i obligar els polítics a actuar, però clar... això passaria si es cregueren mínimament la seua faena i si l’exerciren de manera honrada.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada