dilluns, 5 d’octubre del 2020

TEMPS LÍQUIDS, TEMPS SALVATGES

 


El pensament i l’argument que fa servir Zygmunt Bauman gira al voltant d’allò que denomina els temps líquids. A mi, sincerament, em carrega una mica la manca de solidesa, però m’he fet la idea de llegir-lo per poder queixar-me amb raó. Encara no he acabat el llibre i, de moment, la primera meitat no m’ha agradat. Segurament, la barrera amb què ensopegue és el mur de la informació periodística i de la seua anàlisi, ja que no seguisc la premsa i m’interessen molt poc les explicacions de cada actualitat –he escrit cada actualitat perquè es tracta d’un text escrit al 2007—, però tot i això, els seus actors em resulten familiars.


M’agraden les anàlisis profundes, eixes que arriben fins al moll de l’os del problema i que n’esbrinen les causes, i això només ho trobe en la filosofia. No m’agrada l’estil d’este l’autor, però entenc que deu ser líquid per la manera en què s’expressa. A partir de la meitat, el llibre comença a interessar-me una mínima miqueta... Els exemples que fa servir són massa concrets i els arguments solen ser referències a altres autors, que desconec en la majoria dels casos, o decisions preses pels governants del moment. No obstant això, a la pàgina 78 de l’edició de 2019 de Tusquets he trobat un paràgraf que he rellegit més de cinc voltes; us el transcric: «En cuanto a la ‘Fortaleza Europa’ dice Naomi Klein ‘Polonia, Bulgaria, Hungría y la República Checa son los siervos posmodernos, que proporcionan mano de obra barata a las fábricas en las que se produce ropa, artículos electrónicos y automóviles por el 20 o el 25 por ciento de lo que costaría producirlos en Europa occidental’».


Hem de pensar que el llibre és del 2007 i que ara estem al 2020, i que, quan es va escriure, tots els estats que s’anomenen s’acabaven d’incorporar a la UE (Bulgària, eixe mateix any). De moment, però, quan ens arriba alguna informació sobre estos indrets ens sorprén la ideologia ultraconservadora i contrària a la immigració, religiosa i, de vegades, xenòfoba dels seus habitants. Solem pensar: per què uns estats tan cèntrics i arrecerats dels forts corrents migratoris són tan contraris al moviment de persones? Ara, si tornem a llegir el paràgraf anterior tindrem l’explicació, ja que la temuda immigració podria treballar per menys diners en altres indrets d’Europa, creuen ells, i fotre’ls les misèries. També ens hi podem fer una idea del tipus de votant dels partits que hi governen.



Salvador Sendra