Temps enrere, dècades ja, una banda de trash metal nord-americana trià un curiós nom: Megadeth. La mega mort... Sembla irònic, pensava que la mort era un dels pocs conceptes antics que s’ajustaven a la binària època moderna... Així que no només hi mort versus vida sinó també morts millors que altres, mega morts front a morts anodines...
L’ésser humà sempre ha volgut superar les seues limitacions i personalment em sembla bé. Que no podíem volar? Morts i mega morts més tard, poquet a poquet hui volem (o volàvem...) per tot arreu. Que no podem romandre sota l’aigua més que uns escassos minuts? Creem escafandres. Què no podem veure més enllà d’una certa distància? Creem telescopis. Ara bé, eixe procés, antiga aspiració humana multimil·lennària, que s’accelerà amb la Revolució Industrial del segle XVIII, sembla estar arribant a límits inconsequents. Menys és més, i en els temps actuals, ja ni es fa res físicament.
Pensem en quanta gent ja ni veu allà on va tot i haver pagat un bitllet d’avió perquè la seua ment no està pendent de la contemplació d’allò que teòricament anava a veure, qualcosa de material sinó de la foto aferent. Així, es pot estar a Florència davant del David de Michelangelo i no “veure’l”, vull dir no percebre’l perquè s’està més pendent del forçat somriure amb pretensions de naturalitat o d’esbrinar quin filtre aplicar a la foto que del objecte que ens envolta. Multipliquen això a “Las Meninas” de Velázquez al Prado o altres obres al Louvre o a l’Hermitage, quan no les pròpies ciutats de París o Sant Petersburg són un monument en sí. Observem que els propis creadors de tecnologia de Silicon Valley prohibeixen majorment als seus fills (quelcom de físic) l’accés al seu treball, quelcom d’intangible... No és cap paradoxa, cite de memòria però diria que era Bill Gates o podria ser Jeff Bezos, en una entrevista declarava que treballava per acumular capital per poder comprar per a si, per a penjar-ho a casa, “la Gioconda” o “l’últim sopar” ambdós de Leonardo da Vinci...
No és únicament perquè estem cojunturalment en temps de pandèmia i reclusió social, el fenòmen és anterior; la gent ja només viu, s’esforça o s’interessa per qüestions immaterials i majorment vanes per derivades de vanitat personal. Algú se’n beneficia, Apple, Amazon, Facebook, etc., ras i curt les grans corporacions virtuals estan obtenint millors beneficis ara mateix al 2020 que mai en la seua història quan la resta de paràmetres econòmics comencen a assemblar-se als previs a la Segona Guerra Mundial.
Al 1973, a la pel·lícula “Sleeper”, Woody Allen mostrava una màquina anomenada “Orgasmatron” la qual funció és innecessari citar en havent llegit el nom. ¿Cap ahí anem, a l’eliminació d’allò físic suplantat per estímuls cerebrals? Recordeu que mentre ELLS treballen per a aconseguir que a tu et semble bé això, ELLS continuaran acaparant capital per tal de follar-se en súper cases gens virtuals situades a bells llocs, les millors dones tampoc virtuals acompanyats de les millors begudes i viandes de nou tampoc virtuals. Tu seràs pobre en tot, acontentant-te amb estímuls que ELLS et donaran.
S’ha aconseguit sense revolucions ni sang, finalment s’ha adormit les masses i sense opi ni religió.
Lluís Alemany Giner
Bucarest a 10 d’octubre del 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada