dijous, 1 d’octubre del 2020

LES CREUS D'ALPATRÓ

 

Estic passant uns dies a la Vall de Gallinera i al lloc on m'he instal·lat hi ha una guia d'excursions que he estat fullejant mentre descansava. Indicava, la guia, uns itineraris i hi apuntava curiositats de cada indret perquè l'intrèpid caminador gaudira més encara del circuit proposat. El llibre, l'havia escrit gent de la zona: hi havia fotos.

En un dels passejos es proposava una ruta que passava per Alpatró i, si no recorde malament, s'hi indicaven fonts, forns de calç, coves i altres curiositats com una roca on hi havia un seguit de creus esculpides. Els escriptors apuntaven que deurien estar fetes per aprenents de pedrapiquers, per realitzar les pertinents pràctiques.

La vall de Gallinera va ser territori de moriscos fins a 1609, d'on van ser expulsats després de la pertinent revolta. En altres indrets, hi va haver l'expulsió dels jueus…

Quan viatge per la Península, i vaig a poblets encara conservats, m'agrada mirar les portalades de les cases perquè en moltes s'hi pot observar encara allò que roman dels seus antics habitants. Les de les cases on vivien jueus tenen creus i al·legories de la Verge Maria; era la seua forma de demostrar l'assimilació del cristianisme, de les portes cap a fora, per suposat.

La Verge i la creu són els símbols cristians en què els jueus no creuen. Els moriscos també van ser batejats i, per tant, cristianitzats. No obstant això, hi havia fonamentades sospites que seguien en les seues creences prèvies. Segurament, la seua manera de demostrar eixa cristianització va ser semblant a la jueva, o siga, fent l'ostentació d'uns símbols que no usaven dins de casa, i Alpatró deuria ser un d'eixos llocs. Es tracta de creences, no d'idees, i això importa.

Les banderes haurien estat uns símbols perfectes per ser lluïdes per aquells i aquelles que no les entenen i només les ensenyen per encaixar en una societat que no encerten a comprendre del tot, però no existien. Ara sí, i no puc evitar d'aplicar la norma de l'ostentació de creences, que no d'idees.


Salvador Sendra