Ambients clarament diferenciats, horaris, trasllat d'un lloc a l'altre, relacions socials i laborals, ús de materials... Però, què és això del teletreball? No diré que es tracta de la darrera malaltia humana per a la qual no hi ha vaccí, però sí que diré que el final de l'espècie està més prop: molt més!
Quan ja estava tot explotat, quant a les relacions laborals, hi ha hagut l'últim invent per acabar-ho de reinventar, sembla ser. Si treballem a casa, ens podrien deixar dormir al despatx, dic jo. Els horaris per als quals ens van col·locar la maquineta del fitxage ja no són tan importants; l'empresa física, tampoc. Ara tot això es racionalitza en una clara malinterpretació del terme, ja que, per a mi, racionalitzar és fer servir la raó, i esta em diu que treballe en un lloc i que menge i dorm en un altre.
La separació –alienació en deien abans— entre les persones havia arribat a l'esperpent de preguntar, quan coneixies algú, per la seua faena: qu'est-ce que tu fais dans la vie?, en diuen més enllà dels Pirineus. Hi havia –i no pocs— qui creia que això del treball era una cosa important; tant que modelava la personalitat de cadascú. Realment, raó no els en faltava, ja que s'hi passen huit hores de cada dia treballant. Després d'açò, en seran huit o més?
Ara es treletreballa, des de casa, des de la cuina, des del llit. Les cases són xicotetes i les finestres s'han substituït per pantalles. Les cuines són office i s'unixen amb els menjadors; és diuen saló-menjador. Hi ha aparegut el sofà per desfer-nos l'esquena i necessitem un llit especial perquè ens la resitue. Ara, treballarem des de casa, des el saló-cuina-menjador, còmodament, des del sofà que ens desfà l'esquena i la pantalla farà de finestra i d'oficina: oci i treball; casa i despatx; faena i descans.
L'èspècie humana no sobreviurà a este invent!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada