Grècia amb fel.

Molts se sorprendran en llegir fel associat a Grècia i pensaran que es tracta d’un error de digitació i que, en realitat, deuria dir mel. Cert és que una escapada al Mediterrani després d’un rigurós hivern centre-europeu podria fer pensar això, però no, és fel i veurem perquè.

La primera cosa és la sensació d’estranyesa en anar arribant a Grècia progressivament, en cotxe, travessant tota Bulgària, i sentir com tot aquest territori actualment eslau però anteriorment hel·lènic només podia ser percebut des del cor de la nació grega com una província extrema i, en cert mode, bàrbara. Una mena de grecitat mancada sinó defectuosa però d’on provenen els homes forts com Alexandre Magne. L’espasa contraposada a la lletra. En anteriors ocasions arribí a Grècia amb avió, de colp, tota ella, tota una, de colp. Ara bé, allò que m’ha colpit ara, no és el propi país, que ja coneixia, sinó la desfeta del mateix. No és que per causa de la pandèmia estigués tot tancat i costara sopar a l’hotel d’allò que prèviament t’hagueres procurat al supermercat, era la sensació d’haver arribat a un lloc empobrit i sorprendre’t amb el fet que aquells demanant pel carrer no eren persones anteriorment marginals sinó persones recentment normals, empobrides per decisions polítiques.

Varoufakis és vist per l’ortodoxia política de Brusel·les com un radical sobreactuant, ara bé, ell ha vist de primera mà les conseqüències de les decisions adoptades per la troika comunitària. Ha vist Dijselbloem els seus veïns i compatriotes pidolant pels carrers? Ha vist centres de tot tipus tancats? Estava clar que Grècia no cumplia amb els paràmetres d’ingressar a la Unió Europea i que aquesta en va tancar els ulls per allò del prestigi fossilitzat de la vella civilització grega, bressol de la cultura europea. Deixar fora d’ella a la pàtria de Plató, Sòcrates o Aristòtil per només citar-ne uns quants era exposar-los més encara al món turc del que massa havien hagut de saber sense voler o forçar-los a tancar-se encara més en la religió, ells que amb l’ortodòxia, estan tan segurs d’haver trobat el camí, que no el cel..

La Unió Europea ha volgut tancar l’aixeta, aplicar mesures d’austeritat. Mesures que han agafat amb el peu canviat a molts que n’han patit les conseqüències, com sempre, classes populars. Allò que feia Grècia amb els comptes públics o els nombrossos subsidis i ajudes estava mal, però eren els únics? Recordem el famós acrònim comunitari de PIGS per a referir-se a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya (Spain)... El dret romà tenia una fòrmula per a expressar això que ha passat: “negligentia in vigilando”.  Negligència en vigilar, si se t’escapa el presoner o se te crema la casa per haver-te’n anat de festa deixant-te el foc encés, la culpa és teua. S’aplicarà mai res en contra de aquells que neglijaren la vigilància dels comptes grecs o acceptaren l’adhesió a la Unió Europea sense cumplir els paràmetres? Jo aposte que no.

Pels carrers, la vida, els principals, nets i amb tota mena de contenidors de reciclatge probablement pagats i imposats per la troika comunitària, pels carrerons, la gent sense mascareta i bevent i fumant i jugant a cartes per terra. Com a mínim, Salònica no sembla tan caòtica com Atenes, normal, seria difícil!

  

Lluís Alemany Giner

Bucarest a 23 de maig del 2021.