Un amic ho ha deixat amb la nóvia. Parlant clar: la nóvia l’ha deixat. Ell estava, i està, enamorat, i de segur que hi tornaria si ella li ho demanara. Arrossegant-se o caminant: tant fa la manera en què ho faça perquè la finalitat és la mateixa. Ho està passant malament, diu ell. Ella, no tant, diu ell també. I, com que la cosa tendia a anat-se-li’n, de les mans, va buscar l’ajuda d’un especialista. D’una especialista, per ser més exactes. Sembla que va a la consulta de la psicòloga i li conta les penes i les penúries. Supose que ella l’escoltarà; qui sap...
Hui m’ha dit que la terapeuta li havia dit que no prenguera café, ni alcohol, i que tampoc fumara. Li he preguntat si estava bona, la psicòloga. M’ha dit que no, tot i que s’ha quedat pensant-s’ho una estona, com si no se n’haguera adonat del detall; com si no sabera què és important i què no ho és. No crec que anara mai –jo— a una sessió de psicologia amb una terapeuta que no m’agradara, i més encara si l’has de pagar.
Les pulsacions altes, fin i tot en repòs, causa per la qual no deu beure, ni fumar. No entenc què té a vore una cosa amb l’altra. Si tens poques pulsacions no et recomanen que ho faces... I ara el xic està fadrí i no en pot gaudir. Quan no es té parella és quan la vida se t’obri i et presenta tota la seua dimensió. No he recordat de preguntar-li si pot menjar de tot o si també ha de fer un règim per qualsevol estupidesa d’eixes.
Quedar amb els amics és la millor teràpia i, a més, és la millor manera de gaudir dels sublims plaers de la vida. Un bon dinar, d’eixos de tres o quatre entrants i un plat fort, sense amanida i amb unes postres sense xocolate. Cava com a entrant i vi negre per rematar. Vi de postres i café, i després, altre café. Una copa de porto o de whisky i un bon cigarro de Cuba. Depén del dia, un Hoyo de Monterrey o un Partagás. Les terapeutes no tindrien faena i els pacients tindrien felicitat. Això mateix li he dit i no li he cobrat res per fer-ho. Si dinem i paga ell, fins i tot estic disposat a escoltar-lo. El xic, segurament acabaria enamorat, però de la vida!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada