Quan algú és un neci, creu que tot allò que l’envolta es mou en els mateixos paràmetres que ell i, per tant, se sent el centre del món i la persona que mesura totes les coses. Quan te’n desfàs, de la ignorància, t’adones que hi ha altres maneres d’entendre el món i que cal plantejar-se el judici des d’un nivell adequat a cadascú i a cada situació. La meua funció, amb el present article, és la de fer-vos vore més enllà del propi nas perquè pugueu entendre i admirar la tasca de tots aquells que estan situats en un altre nivell i, com en el present exemple, a una altura moral insospitable per a nosaltres. El nostre gran exemple és: Antonio Cantó!
Antonio, Toni per al gran públic, s’ha dedicat sempre a la interpretació. Un dia, quan vivia prop de Madrid, va escoltar una veu que el va empentar a prendre partit en la vida pública de Torrelodones i va formar part d’un partit independent que supose que voldria netejar el poble de tanta corrupció i de la mala gestió. Al cap d’un temps, la veu se li va tornar a aparéixer i el va empentar cap al partit que havia d’aturar el desgavell nacionalista d’Euskadi i, per extensió, de la resta d’España: UPyD. La gran estrella va eixir a la llum i el poble va poder apreciar les dots sobrenaturals del gran Toni –nom de batalla— per a la política amb el tàndem ideal: Toni i Rosa (Savater observava per un foradet, com El gran masturbador).
El partit de Torrelodones es va enfonsar en la mateixa mesura que ho va fer UPyD, però Toni és l’Ulisses modern i es va unir a Ciudadanos, guiat per la misteriosa veu, la gran aposta contra la corrupció i contra el nacionalisme cantonal. Primer a Madrid, va pensar que la seua gran tasca estava a València, governada per uns comunistes en coalició amb l’independentisme radical que volien que la gent aprenguera valencià i que anara amb bicicleta. I això no es pot consentir! Ara que Ciudadanos navega a la deriva, la veu ha tornat i l’ha encarat cap al Partido Popular perquè és el partit que millor representa els principis de Toni: el no-nacionalisme i la no-corrupció (Savater observa el tàndem de Toni i Ayuso pel foradet...).
La veu el va dirigir a Madrid però la seua croada es va interrompre a causa de l’acció dels malvats. La veu l’ha advertit, de nou, que tornar a València podia ser la millor opció, perquè feia quinze dies que no hi estava i tot en la política s’havia empudeït. Ara, està, de nou, valorant de retornar-hi. De manera desinteressada i guiat sempre per uns ferms principis, Toni a anteposat la seua croada altruista a la buida i elitista vida del comediant. El Partido Popular de València representa com cap altre els principis que mouen Toni: contra la corrupció, contra qualsevol nacionalisme i amb l’empenta de Cañizares, el cardenal que mira pel foradet substituint Savater –que s’ha quedat a Madrid gaudint de la llibertat.
Guiat per la veu del bé i dotat d’una poderosa i captivadora personalitat, a més de tindre la gràcia de la paraula i les dots de la il·luminació divina, Toni retorna amb la croada a la terra dels infidels comunistes ultranacionalistes que volen que la gent aprenga valencià i que vaja amb bicicleta. Perdoneu però ho he de deixar ací perquè l’emoció m’impedix continuar escrivint.
Salva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada