És el moment d’aclarir un malentés que fa massa temps que escolte perquè això que «una mentida repetida mil voltes no deixa de ser una mentida» encaixa a la perfecció ací. La possessió de diners no té cap relació amb el materialisme. Segurament haurem escoltat moltes voltes dir a algú que és un materialista perquè acumula diners, però els diners són només números: ja no es poden ni tocar: són esperit pur!
Espiritualista, diria jo, més bé, que és tota eixa gent que acumula béns. I espiritualistes carregats de fe, perquè se n’ha de tindre per creure que amb eixos diners es podran combatre les penúries futures. Es podria comparar, el procés de l’obtenció, al d’acumular bones obres per assegurar-se l’estada al cel. En els dos casos són fets espirituals, que no materials, i així s’han de tractar.
Però, si les bones accions es poden canviar per estades al cel, podem pensar que els diners es poden canviar per un cel a la terra. Sí, s’hi pot donar el cas, però en ambdós casos, la finalitat seguix sent espiritual perquè se seguix cercant un bé que només s’obté lligat a l’esperit. Comprar coses i acumular-ne, en el fons, no és altra cosa que cercar bondats espirituals i adquirir-les per assegurar-se el paradís terrenal.
Ara bé, amb uns dinerets ben utilitzats, tota la recerca es pot simplificar si es destinen a pagar beneficis immaterials, ja d’entrada. Per exemple, abans de comprar un bon cotxe, un bon espiritualista adquiriria caixes de champagne i de vi que ingeriria sense deixar-ne rastre. El pas des de l’esperit monetari pur purificador a l’esperit pur purificat se simplificaria notablement i la virtut i la bondat s’adquiririen de manera molt més eficient, sense esperar una segona purificació ni deixar restes de ferralla per a la descendència. Tingueu fe: els diners aporten la felicitat espiritual; esta és la nova religió de les essències sostenibles.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada