M’he empassat –i no sense esforç— la conferència de Milei al Fòrum de Davos per escoltar quina és la idea d’estat, de poder i d’economia que té el nou president d’Argentina, però com sempre que tracte esdeveniments on hi ha imatge, primerament l’analitze.
La jaqueta, una talleta per damunt de la seua i amb les mànegues molt amples; les sabates semblaven còmodes, però en consonància amb la jaqueta i els pantalons, que també li venien llargs. Físicament, envellit, desubicat i atabalat, amb un caminar insegur i les passes massa curtes. Duia la jaqueta cordada quan estava assegut.
Allò que demostren els gestos i el to de la veu és inseguretat. La ponència ha estat llegida per complet, però quan ha intentat aportar alguna idea de fora del guió –una volta, crec— ha estat tan difícil d’entendre per al públic com per a ell de formular. La mirada, allunyada de l’auditori i centrada exclusivament en el paper, quan l’alçava, la fixava en algú. Comença i acaba sense fer cap referència als presents ni cap agraïment perquè estava massa tens com per a fer res que no hi haguera apuntat abans.
L’anàlisi dels presents per adaptar el discurs, del medi de transmissió i del context ha estat realment deficient i en cap moment ha intentat empatitzar amb ningú, ni tan sols per captar l’atenció que es perdia a la tercera oració a causa de l’entramat de xifres, dates i percentatges –tot inventat— que usava de manera indiscriminada i arbitrària, només lligada a la situació comunicativa per l’evolució temporal: el món des dels Picapedra fins al present i la història d’Argentina, tot en deu minuts!
La ponència, totalment inadequada, es pot explicar amb les úniques coses que s’han pogut entendre, tot i que les exposa només per als acòlits. En faré cinc cèntims: comunisme dolent, socialisme dolent, feminisme dolent, ecologisme dolent, estat dolent, capitalisme bo, empresariat fantàstic i liberalisme fantàstic. La proclama del final m’ha fet avergonyir, sincerament.
Personalment, i sense gana de desmuntar les falsedats que ha exposat –no cal perdre massa temps amb això— crec que li han faltat un parell de coses: una miqueta de caspa i les genolleres.
Salvador Sendra
(Enviat especial de Diblogacions al Fòrum Econòmic de Davos)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada