Intel·ligència vs. genialitat

 

-Què és la intel·ligència?

-I tu m’ho preguntes?; tu que lliges este escrit... Intel·ligència eres tu!

Perquè acabe de vore que esta facultat se li atribuïx exclusivament a les persones. Sí, a les persones, tot i que sempre el nostre gos és molt intel·ligent i fins i tot la tortuga! Si tenim present la facultat humana, hem de deixar un apartat exclusiu per a allò que s’anomena “intel·ligència artificial”, ja que la humana es podria fer servir per a les mascotes, que ja són part de la família i, a més, els humans ja no saben ni llegir, o no ho entenen.

A partir d’informacions diverses, amb la intel·ligència artificial se’n pot crear una de nova que puga unir allò que hi ha de comú entre totes. Realment, això es podria considerar una obra mestra del plagi, perquè no crec que cite les fonts i, si està programada per a citar, el nombre de cites seria gairebé infinit i excediria de bon tros l’extensió del text o de l’obra creada artificialment.

Ara, la pregunta és la següent: pot la intel·ligència artificial nodrir-se d’ella mateixa? De la cerca i dels reculls d’altres publicacions se’n fan de noves, però la matèria primera tendix a esgotar-se si no se li aporta més contingut humà; o siga, creacions d’intel·ligència natural que puguen contindre una xicoteta dosi d’allò que s’entén com a genialitat. És curiós poder comprovar que allò més bàsic –la matèria primera— és la que proveirà allò mes complex: la intel·ligència humana nodrirà l’artificial.

I, una persona intel·ligent pot ser genial? Sí, pot ser-ho, tot i que hi romanga només com un potencial que mai no es demostre; però ho pot ser a partir d’una hora avançada del dia: abans, no. I eixa és la dosi d’excel·lència que se li pot atribuir a aquelles persones que, tot i que ho mantinguen latent durant tota la vida, tenen la possibilitat de demostrar-ho, més que siga una volta. I això no té preu. No sé per què, m’ha vingut a la ment Oscar Wilde: Only dull people are brilliant at breakfast. No es pot tindre tot!

Salvador Sendra