L’aventura de
cada dia, a l’hora d’eixir de casa, per a un home qualsevol, és enfrontar-se al
simple fet de vestir-se. Cada dia eixim al carrer amb el dubte d’anar combinats
o no... A mi, personalment, em resulta difícil i, en el cas d’eixos dies en què
no estàs massa decidit, o que tens la moral baixa, pràcticament impossible.
Però este
article l’escric amb la finalitat contrària, sabedor com sóc dels problemes
masculins. I pense que és millor aportar solucions que fer teràpies d’eixes que
ens fan creure que sempre estem bé i qui s’enganya és la resta. O, el que és
pitjor, teràpies que ens augmenten l’ego i ens fan prendre decisions que poden
arribar a ser alarmants, sobre tot per a les pobres persones amb qui hem de
compartir espai i temps.
El defecte és de
fàbrica; això és el més important per a començar el tractament. Hem d’assumir
que els homes no estem creats per a combinar peces de roba. Pense en Adam...
Les dones ja es altra cosa. Elles ens poden salvar de qualsevol desastre, en este
aspecte. Pense en Eva... Déu va crear Adam i, després, un munt de coses més.
Sembla que, ja preveient el que li anava a passar en el futur, va haver de
prendre una decisió ferma: crear una dona.
Em permetreu
llegir el que hi ha entre les línies del Gènesis i interpretar, per tant, el
vertader sentit de la Creació. Que l’home anava a pecar, ho sabia fins i tot el
més babau. Però, que les conseqüències serien tan cruels, era difícil
d’imaginar. La funció d’Eva, per tant, és més que previsible: salvar l’home de
la llibertat d’elecció, entre altres coses de menor importància. No el podia
deixar vestir-se a la seua manera o, pitjor encara, a la imatge de Déu, que
sembla que també era mascle.
Una volta ficada
la pota, el destí ens lligava a l’ús de les fulletes de figuera per tapar-nos.
I, des d’ací fins a les formes futures dels vestits, hi ha un salt. Verd amb
verd és poc arriscat... A l’hivern, però, la cosa canvia i apareixen les pells
i altres teixits, colors i textures. Tot un món de cultura i de saber estar que
supera l’ésser més primitiu de la cadena humana: el mascle.
Jo, com a bon
lector de la Bíblia, sóc sabedor de les meues limitacions genètiques i les tinc
sempre presents. No m’aventure mai i demane consell a les dependentes quan vaig
a comprar roba. Una volta informat, sempre trie entre els colors més bàsics,
perquè jo sóc bàsic. Quan ja tinc la roba a casa, intente demanar consell a ma
mare ―o a alguna persona de molta confiança― perquè em prepare les perxes de
cada dia de la setmana i, així, reduïsc les possibilitat d’errar, notablement.
Espere que els
meus consells vos hagen sigut d’utilitat i ja sabeu: consulteu, per l’amor de
Déu!
Salvador Sendra Perelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada