La profunditat
de la reflexió apuntada en la publicació anterior, en què s’intentava esbrinar
la ubicació de Déu una volta llançada la proclama de l’existencialisme ateu de
Sartre, encara no ha estat detallada rigorosament perquè, entre altres coses,
es tractava del capítol 1. El primer pas estava engegat, i ara ve el segon.
Darrere de
l’explicació basada en el llenguatge, hi ha la lògica que, com s’hauria de
saber, és una de les branques de la filosofia, tot i que una mica oblidada.
Entre la seua tasca, s’hi pot trobar la depuració
d’alguns dels aspectes del llenguatge fent servir uns pocs aspectes bàsics que
ningú no sol qüestionar. Entre ells, s’hi troba el principi de no contradicció.
La fórmula de
dit principi és un enunciat molt simple: ¬(A^¬A). Una cosa no pot ser eixa cosa
i la contrària, i crec que això ho firmaríem tots, i totes. Si es dona el cas
d’eixa possibilitat, significa que és una falsedat. Ara bé, si apliquem dita
premissa a la dissertació de l’article anterior sobre el concepte castellà de
lanada, ja tenim el resultat del
segon capítol perquè Déu és fals!
Si usem
l’enunciat no existe nada, per
exemple i hi canviem l’ordre, queda nada
existe: es perd la negació (no) i, com van dir, nada passava a ser positiu. Com es va demostrar, la relació entre
l’existencialisme ateu i el no-res, en castellà, no es podia donar perquè
sempre quedava el reducte de la substància primera, o d’allò irreductible, on
ficar eixe Déu. Ara, però, si hi apliquem la lògica més bàsica, hi podem vore
que no suporta la més mínima tensió, dita negació. Ni tan sols el títol del
llibre de Sartre té sentit. Recordeu: El
ser y la nada.
El no ... nada negatiu elimina el nada
positiu i, per tant, la proposició és falsa perquè, repetisc, no es pot ser una
cosa i la seua contrària. La realitat d’aquells que no han pogut endinsar-se en
l’existencialisme de referència a causa de la impossibilitat idiomàtica,
hagueren hagut de fer servir el principi lògic més bàsic per arribar a la
mateixa conclusió, i no fiar-se només d’allò que hi ha escrit. Quan el
llenguatge no presta, la intel·ligència es basta!
Salvador Sendra
