Els intents per
gestionar totes eixes coses que no es poden privatitzar a causa de la seua
essència és una cosa més que s’endevina en cada moviment dels peons econòmics
al si de la política. La gestió dels recursos se cedix perquè l’element, en
principi, no pot atorgar-se. L’aigua, per exemple, és un cas curiós perquè si
llegim qualsevol etiqueta d’una botella d’eixes que comprem perquè la qualitat
de l’aixeta és més bé poca, ens adonarem que hi posa el manantial i la utilitat pública que sol tindre atribuïda.
Però, com que he
dit “que comprem”, i a l’etiqueta posa “utilitat pública”, què ens hem perdut
pel camí? Doncs, això que hi ha al principi: la gestió. Paguem un preu per un
servei que, en molts casos comporta els drets de la cessió, la construcció i el
manteniment de les plantes extractores, l’envasament, el transport, etc. Al
poble, però, recordem que tot això del servei públic d’aigua potable ho feia
l’Ajuntament. Ho feia! Ara hi ha empreses que gestionen eixos recursos i nosaltres
paguem per eixa tasca perquè l’aigua està més fonda, l’electricitat està cara,
els comptadors rovellats...
Els gerents i
directius de les companyies que s’hi dediquen, supose que ajustaran el preu a
eixes xicotetes coses i, segurament, això de la torre Agbar, per exemple, haurà
estat pagat de la seua butxaca, de manera altruista, amb els minsos estalvis
que es poden permetre amb el seu ajustat sou. Hi ha gent, però, que gaudix de
vore-la, perquè és bonica i tot això, però a mi em rebolica l’estómac. I més
quan pense en la gestió del fem, de les platges, de la neteja o fins i tot de
la zona blava de l’aparcament.
Ara, i per
enllaçar este escrit amb el de l’altre dia, i perquè s’apropen les eleccions
locals, cal plantejar-nos si eixos pobles i ciutats tan progres ho són realment
i la manera en què, fins i tot, ens podrien abaixar els impostos indirectes.
Perquè tots tenim aixeta, o llum, o la gran majoria... i ho hem de pagar de la
nostra faena. Per tant, ningú ha pensat a recuperar alguna d’eixes gestions per
a la comunitat? Això no aconseguiria alleugerir la càrrega impositiva de la
ciutadania sense que estem parlant sempre de les mateixes estupideses dels
impostos baixos per atraure empreses?, dic jo. No sé... era tan sols una
reflexió.
Salvador Sendra
