ENTREM EN CAMPANYA

Els intents per gestionar totes eixes coses que no es poden privatitzar a causa de la seua essència és una cosa més que s’endevina en cada moviment dels peons econòmics al si de la política. La gestió dels recursos se cedix perquè l’element, en principi, no pot atorgar-se. L’aigua, per exemple, és un cas curiós perquè si llegim qualsevol etiqueta d’una botella d’eixes que comprem perquè la qualitat de l’aixeta és més bé poca, ens adonarem que hi posa el manantial i la utilitat pública que sol tindre atribuïda.

Però, com que he dit “que comprem”, i a l’etiqueta posa “utilitat pública”, què ens hem perdut pel camí? Doncs, això que hi ha al principi: la gestió. Paguem un preu per un servei que, en molts casos comporta els drets de la cessió, la construcció i el manteniment de les plantes extractores, l’envasament, el transport, etc. Al poble, però, recordem que tot això del servei públic d’aigua potable ho feia l’Ajuntament. Ho feia! Ara hi ha empreses que gestionen eixos recursos i nosaltres paguem per eixa tasca perquè l’aigua està més fonda, l’electricitat està cara, els comptadors rovellats...

Els gerents i directius de les companyies que s’hi dediquen, supose que ajustaran el preu a eixes xicotetes coses i, segurament, això de la torre Agbar, per exemple, haurà estat pagat de la seua butxaca, de manera altruista, amb els minsos estalvis que es poden permetre amb el seu ajustat sou. Hi ha gent, però, que gaudix de vore-la, perquè és bonica i tot això, però a mi em rebolica l’estómac. I més quan pense en la gestió del fem, de les platges, de la neteja o fins i tot de la zona blava de l’aparcament.

Ara, i per enllaçar este escrit amb el de l’altre dia, i perquè s’apropen les eleccions locals, cal plantejar-nos si eixos pobles i ciutats tan progres ho són realment i la manera en què, fins i tot, ens podrien abaixar els impostos indirectes. Perquè tots tenim aixeta, o llum, o la gran majoria... i ho hem de pagar de la nostra faena. Per tant, ningú ha pensat a recuperar alguna d’eixes gestions per a la comunitat? Això no aconseguiria alleugerir la càrrega impositiva de la ciutadania sense que estem parlant sempre de les mateixes estupideses dels impostos baixos per atraure empreses?, dic jo. No sé... era tan sols una reflexió.

Salvador Sendra

Assaltar les Diputacions.

Estem a sis o set mesos de les eleccions municipals, i el run-run de llistes, partits, coalicions, etc., va creixent. Em contava l’altre dia un amic, que ha sigut convocat a unes reunions per tractar d’aconseguir un llista conjunta entre els partits més xicotets d’esquerres a La Marina Alta, i axí puguen presentar el nombre més gran de llistes sota unes mateixes sigles. En tot aquest run-run, entre els nous vinguts com Podemos, els que estan però no arriben, els de sempre que no es sap si van o tornen… em sembla que les grans oblidades en les eleccions municipals són les Diputacions. Bé m’atreviria a dir que gairebé mai entren en el debat.

A l’amic que em contava la possibilitat d’aquesta coalició, li vaig preguntar si eixe projecte era en l'àmbit provincial o només comarcal. La seua resposta va ser, que en principi era en l'àmbit comarcal només. Aquesta iniciativa, com les de Guanyem/Ganemos -desconec si és la mateixa-, els pot mancar la coordinació necessària per obtenir representació a les corresponents Diputacions. Cosa que pot portar a què el PP$x€ -amb el càncer que això suposa- continue mantenint el poder en aquestes institucions.

Jo sóc contrari a les Diputacions, pense que dins del sistema de l’Estat institucional espanyol són coves de lladres i d’enxufats amb salaris de vergonya. Però, com diu Salvador Sendra Perellò –coescriptor d’aquest bloc-, les Diputacions són les institucions que en l'àmbit local mouen els diners i tenen competències fonamentals, per tant, mentre hi haja Diputacions, obtenir representació ha de ser una qüestió primordial per a qualsevol grup polític. És per això, que tant PP i P$x€ fan el possible i l'impossible per fer llistes a cadascun dels pobles, perquè cada vot compta.

Els mateixos Diputats provincials del PP expliquen quina és la seua política: si els pressuposts de Diputació són un pastís, la meitat ha d’anar als meus (del PP) i la resta segons corresponga (incloent-hi altra vegada als del PP). Aquesta frase és literal. Però a més, ací -a la província d’Alacant- tenim exemples de com es gestiona la corrupció que porten dins d’elles: el cas Brugal, l’ex president José Joaquín Ripoll, etc. No vull ni pensar com es fan els contractes d’obres de carreteres. I tot això, amb el vistiplau del P$x€, perquè ningú pot negar que el P$x€ coneix tot això. O és que no es miren els pressupostos? No controlen amb qui es contracta? No miren com es fan els processos de contractació? Com pot ser que es robe i ells no s’adonen? Jo estic convençut que ho saben i fan la vista grossa. Per això Ángel Luna acaba treballant per a Ortiz i aquest li regala un Audi i una reforma de casa. I si no ho saberen, seria pitjor, vol dir que no fan res, més que robar diners públics, perquè cobrar i no fer res és robar.

Les formacions polítiques que concorren a les properes eleccions municipals han de tenir con a prioritat assaltar les Diputacions. No sé si les “sopes de lletres” són la solució per a trencar l’hegemonia del PP$x€ a les Diputacions, el que sí que tinc clar és que ja és hora que les Diputacions siguen tema central a la campanya per les municipals. De res servirà que el PP i el P$x€ perden la meitat de regidors si mantenen la totalitat dels representants a la Diputació. Cosa que pot passar perfectament si les alternatives no s’organitzen pensant no sols en clau de poble, sinó també provincial.

Encara que siga amb minories, assaltar les Diputacions és una necessitat urgent, per fer el que no han fet en la vida els sociàpates: un control rigorós i seriós dels diners, atacar i acabar amb la corrupció, denunciar l’enxufisme, denunciar els contractes il·legals, posar querelles quan hi haja indicis racionals de criminalitat, etc. És a dir –i permeteu-me la metàfora-, cal entrar a “foc i sang”. Caiga qui caiga.

Si realment a les properes eleccions es vol aconseguir un canvi que acabe amb el PP$x€, cal introduir a la campanya i a la mentalitat dels votants que és necessari que voten també pensant en les Diputacions. Que ja està bé! Les Diputacions han de deixar de ser la cova d’Alí Babà amb els quaranta lladres. Ara bé, cal gent capaç i amb ganes de fer-ho esclatar tot si és menester.

Oskar “Rabosa”

Links relacionats:

Elecció dels diputats provincials.

http://elecciones.mir.es/locales2011/Resuelva_sus_dudas/Diputaciones_provinciales.htm Diputats a la provincia d’Alacant.

http://www.dip-alicante.es/documentacion/diputados.asp?ejercicio=2011

Sí a l’elecció directa d’acaldes del PP.

Dimecres 20 d’agost, El País porta la notícia següent: “Rajoy está dispuesto a aprobar sin el PSOE la elección directa de alcaldes”. Certament, fa setmanes que estic donant-li voltes a aquest tema. El PP va aquesta proposta dins d’un paquet de mesures que anomenen “Regeneración democrática”.

Com ells diuen “Regeneración” en espanyol, acudim al diccionari de RAE per veure que volen dir. La paraula tres accepcions: 1. Dar nuevo ser a algo que degeneró, restablecerlo o mejorarlo. 2. Hacer que alguien abandone una conducta o unos hábitos reprobables para llevar una vida moral y físicamente ordenada. 3. Someter las materias desechadas a determinados tratamientos para su reutilización.

Vistes les definicions, hem de concloure que l’única bona, en aquest context, és la primera. La segona no crec que vaja amb ells, perquè ells com hòmens catòlics, guardians de les essències espanyoles, no crec que consideren que tinguen conductes o hàbits reprovables, només faltaria. La tercera tampoc cap, perquè la regeneració no es refereix a allò material, el substantiu “regeneración” va adjectivat per “democràtica”, és a dir, es vol regenerar la “democràcia” –la pose en minúscula perquè no és la Democràcia com a concepte, sinó la “democràcia” que hi ha, o es suposa que hi ha, a l’Estat espanyol.

Per tant, volen regenerar una cosa a la qual diuen democràcia que ha degenerat, s’ha espatllat i/o cal millorar. Ara bé, hi ha a Espanya Democràcia? Certament, no hi ha Democràcia. Per començar, no hi ha representació de la Societat ni hi ha separació de poders. Com aquestes dues regles no es donen, no hi ha Democràcia. Hi ha una partitocràcia, i el que ha degenerat, s’ha espatllat i/o cal millorar és la partitocràcia. Així doncs, el que cal dir és que el PP vol una “regeneración partitocràtica”.

Una partitocràcia, on tots els partits estan integrats a l’Estat, no és diferència molt dels sistemes de partit únic. Menys diferències hi ha si els partits que poden ser elegits estan sotmesos als interessos de les elits financeres. Les eleccions no són més que el mitja pel que es decideixen les quotes de participació entre els partits. La societat no tria representants, tria partits i els partits trien els diputats i els altres càrrecs públics.

El PP vol canviar la forma d’elecció dels alcaldes. Sembla que serà alcalde el partit que tinga el 40% o més dels vots i, es diu que, a més haurà de tenir 5 punts d’avantatge sobre el segon partit. La “regeneració democràtica” vol evitar que dos, tres o quatre partits junts puguen llevar l’alcaldia al partit més votat. Cosa que a qui vota no li pot agradar, per exemple, si jo vote Compromís i a les eleccions la llista més votada és el PP, Compromís pot recolzar a un P$x€ro lladre i malparit, i en eixe cas jo puc preferir que, abans que mane el P$x€ro, mane el PPero. Compromís no actua com a mi m’agradaria sinó com a ells els convé. I això de Democràtic té el mateix que jo de monja. En la democràcia, les decisions es prenen per majories, no per minories que pacten entre elles a esquenes o contra la voluntat del poble cosa que atempta contra el tercer presupost per a que hi haja Democràcia.

Així doncs, jo done suport a la reforma del PP respecte a l’elecció dels alcaldes. En primer lloc, la reforma del PP és legal, legítima i tan democràtica com l’actual legislació. És legal perquè no hi ha cap precepte que ho impedisca, hauria de ser un precepte constitucional, perquè si no, una llei pot ser canviada per una altra llei (ja siga ordinària o orgànica). És legítima perquè el PP té la majoria de diputats per fer el canvi, aconseguida en unes eleccions amb una participació del 73’85%; per tant la majoria de la població a l’Estat espanyol considera que el sistema és legítim i participa en ell, el resultat és acceptat com a vàlid. I és tan democràtica com l’actual sistema;  l'actual sistema és 0% democràtic, i 0% democràtica la proposta del PP. L’únic que canviarà és com es distribueixen els seients entre els partits. I mireu: el P$x€ va de caiguda i diu no –al principi volia parlar amb el PP-;  els partits xicotets van amunt i diuen no –pensen que poden aconseguir alcaldies agrupant-se-; CiU i el PNV diuen que cal esperar –els pot convenir perquè van de caiguda tenint grans majories, estan com el PP. Per tant, no és una qüestió de “democràcia” estar a favor o en contra, sinó de càlcul electoral, d’interés espuri.

Perquè pot ser bona aquesta reforma? El PP està comportant-se com els règims, que diuen ells i tots els mitjans, autoritaris: com Putin a Rússia, com Chávez a Venezuela, com Evo Morales o Correa a Bolivia i Equador. Això sí, ells ho fan de manera democràtica després d'unes eleccions on la gent vota massivament, encara que aquells facen referèndums o consultes i el PP no. Això no obstant, pot suposar que la gent se n’adone que ni el que hi ha ara és Democràcia ni el que faran serà Democràcia. Per tant, pot ser el primer pas per a canvis a fons i no cosmètics. I si la gent no se n’adona, no s’ha perdut res: ni hi ha Democràcia, ni hi haurà Democràcia.

Links relacionats:

Democracia formal y Democracia material

http://antoniogarciatrevijano.com/2006/05/21/democracia-formal-y-democracia-material/

Oskar "Rabosa".