Desokupa o el sagrament del matrimoni

 

El meu veí ha decidit d’instal·lar una alarma d’eixes que avisen la centraleta i que la centraleta t’avisa perquè ha saltat l’alarma i que poden avisar la policia si tu vols perquè hi ha gent dins de ta casa. És curiós que això ens provoque benestar, ja que qui havia d’entrar ja està dins i s’haurà de traure. Aleshores, si no disposes d’una d’eixes alarmes, hauries d’avisar tu mateix la policia si veus que hi ha gent dins de ta casa...

Però, a banda d’això, hi ha una altra notícia que m’ha cridat l’atenció esta setmana: hi ha unes monges ocupant un convent i que tenen una ordre per a eixir-ne. De moment, ja les han expulsades de l’orde, però de les clarisses! Ara, com que ja no tenen cap orde que les empare, tenen l’ordre de desnonament, i ja desemparades, sembla que volen resistir. Ara és el moment de saber si l’Església té poder real o si només en tenen els bancs. Allò que està clar és que les clarisses (ara exclarisses) tenen ous!

Depenent del temps que dure el desnonament es podrà mesurar el poder eclesiàstic. Per a un banc, no hi ha problema, però estes senyores no paguen hipoteca ni lloguer, i la seua situació es pot assemblar a la de les cases ocupades del centre de les ciutats i que es transformen en indrets de reunió i de difusió cultural alternatius. En estos casos, la interacció amb el veïnat és diferent d’aquell que ocupa per negoci, o per a viure en una casa determinada. A més, sembla que no molesten.

De moment, les monges venen productes de rebosteria per Internet: els produïxen elles mateixes a l’obrador i sembla que te’ls envien a casa. Però, com els pasten? Quins productes utilitzen? Supose que farina i sucre, i ous... Però, hi ha un problema afegit de què ningú no en parla, que és la sequera! Pregar perquè no ploga el dia de la teua boda, amb les clarisses, costa una dotzena d’ous; i la propaganda del desnonament ha fet que molta gent les ajude quan compren els seus productes, però també quan els duen els ous. I els necis parlen del canvi climàtic que relacionen amb la falta de pluja!

No podem esperar que actue la justícia, ni la policia: ens estem jugant massa si no plou. Desokupa hauria d’actuar, traure les monges del monestir i menjar-se la proteïna per a fer més múscul. L’altra opció és que se suspenguen els enllaços matrimonials.

Salvador Sendra

Canvi de l’ocupació

 

Els avions no tenen wifi. Quan voles, sovint aprofites per a llegir articles que t’has descarregat prèviament, perquè els aeroports en solen tindre. Mentre espere, durant una escala, vaig obrint periòdics i descarregant-me aquells que tenen un títol interessant. Entre ells, me’n vaig abaixar dos que tractaven sobre l’economia alemanya; un d’El Economista i l’altre, no me’n recorde.

Els articles, ben documentats i amb tota mena de dades estadístiques i de dates, intentaven explicar el perquè de la suposada crisi de l’economia alemanya. En faré cinc cèntims. El seu argument se situava en l’abaixada de l’activitat industrial, però que no es podia observar en les xifres d’ocupació perquè eixe percentatge girava al voltant del 6%, que és una dada molt bona si es té en compte que menys del 5% es considera plena ocupació.

L’activitat industrial minva, però el sector serveis apuja i assolix xifres importants, o siga, que l’ocupació canvia de bàndol. I ací és on està la clau, no només de l’economia alemanya, perquè s’hi pot aplicar a la resta des estats de la UE. El problema rau en la remuneració: en els salaris. Però, clar, no es pot pagar molt a aquell (o aquella) que no s’ho val. Ho explique.

El sector industrial necessita de mà d’obra formada, mentre que el de serveis, no gaire. Més qualificació vol dir més inversió i, per tant, major capitalització (veient-ho des del punt de vista marxista quant al capital). I tot açò s’ajusta al jornal. Recordeu només una cosa: quan la crisi, deien que els llocs de treball que més preocupaven eren els de la indústria, perquè costaven molt més de recuperar si es perdien. I tant!

En arribar a casa, llig a la premsa que Draghi, un tal Mario, diu que s’ha d’invertir més, des de la institució que representa, en la represa de la industrialització. Ara ja sabeu que això vol dir que necessiten, que necessitem, que augmente l’especialització tècnica perquè augmenten els jornals i, de retop, que les persones puguen gastar més dinerets. I, també sabeu per què nosaltres tenim unes bones xifres d’ocupació, però algun problemeta associat al poder adquisitiu. I, també podeu intuir que l’únic ascensor social, a banda de la loteria i de la venda d’estupefaents, és la formació.

Salvador Sendra

Vacances

 

Treballes moltes hores, molt de temps i, per tant, cal tindre unes dates que pugues gestionar com vols, fins i tot si optes perquè te’l gestionen com un viatge organitzat. Jo ho veig quasi com dormir, que és necessari perquè el cos i la ment puguen seguir rendint l’endemà. Jo, enguany, per primera volta en molt de temps, me n’he pogut eixir de l’agost per prendre bona part de setembre: no té preu!

Quan assumixes que a l’agost has de sofrir les inclemències meteorològiques, en cas de romandre al continent, quasi que val la pena de passar-les a la faena: en fi, si s’ha de patir igualment, que servisca el sofriment per a gaudir després. I setembre ja comença a ser un mes perfecte perquè ixes cap a on vols i ja no trobes la canalla bramant. Millor encara: si tens canalla, la deixes amb qui siga perquè han d’anar a l’escola, i això sí que no té preu!

L’avantatge, també, és ben clar: hi ha gent, encara, però, d’altra banda, els restaurants i els hotels continuen oberts, el dia és llarguet i el temps et permet escollir les diferents opcions del descans o de l’activitat. Octubre o maig són els mesos ideals, tot i assumir la impossibilitat de tindre’ls.

Fins ací, podem estar d’acord perquè l’única cosa que he escrit ha estat una obvietat que supera qualsevol debat. Ara bé: que s’ha de fer durant les vacances? Doncs, donar-ho tot! I que després, en arribar a casa, estigues mort i que necessites dos setmanes més per a recuperar-te mentre arrossegues els peus i l’ànima per anar a treballar i que no pugues traure trellat de res que fas i que les pastilles i els cafés no t’ajuden gaire perquè el cos no s’hi troba i la teua ment està preparant una altra eixida per a l’any següent on la faràs encara més i més grossa mentre els companys del treball et veuen com una càrrega a qui costa incorporar perquè no hi ha trellat i, mentre, a poc a poc, t’habitues a l’esclavitud dels mesos vinents quan intercanvies fotos del passat recent.

Salvador Sendra