ALERTA: VAROUFAKIS!

Ser polític no és fàcil, i Varoufakis ho està veient ara, per si no s’havia adonat abans... Ser polític ―entenent per polític, el professional de la política― és una faena per a mamons i persones incapaces. Potser, en temps de De Gaulle o Churchill, per citar-ne dos d’escollits a les urnes, Varoufakis haguera estat en el seu ambient perquè qui parlava tenia coses a dir i, qui escoltava, podia aprendre.

Diuen, a la Comissió Europea, que no veuen el ministre de finances grec com un bon interlocutor per tractar els problemes de Grècia i, per extensió, els de l’eurozona. Quina cosa eixa... Deu ser perquè, quan parla, tots l’entenem. Deu ser perquè, quan parla, té coses a dir. I estes són dos raons de pes per rebutjar-lo: ell fa funcions de polític, ara, i no de professor o de professional de l’economia.

És una llàstima que, amb el temps, una persona arribe a adonar-se que els polítics que continuen en eixa tasca al cap d’uns anys, ho fan únicament i exclusivament perquè no van a canviar res ni saben com fer-ho. I dic que és una llàstima perquè amb esta afirmació només done la raó a qui no creu en la política, però és així. Perquè, vos imagineu un polític que decidisca canviar un model productiu per avançar-se al futur? Segurament, eixa personeta tindria els dies comptats.

L’única manera de canviar un model productiu és a partir de la mateixa desfeta del model anterior ―paradigma, en deia Kuhn. Detroit, per exemple, està eixint del profund pou on es trobava des de la desfeta de la indústria americana de l’automòbil; i ho fa amb atenció a les noves tecnologies, diuen. Ara, haurà de reciclar molta població desfeta i malmesa a causa de la crisi i de la droga, en totes les seues variants, però això és altra cosa.

Grècia, però, no pot canviar res perquè no estan disposats a deixar-la fer. El seu model productiu el marca Europa i, per molta crisi que hi haja, encara hi romanen els fonaments del capital europeu. Varufakis, potser intente canviar l’economia grega al si de la UE, però ho té difícil perquè Grècia té un paper assignat, com Espanya, França o Alemanya i, si s’enfonsa el model productiu, problema de Grècia perquè la UE ho ha dissenyat tot massa bé: haver-ho pensat abans d’entrar, no?

Varoufakis ha d’anar a Estrasburg i Bruseles a mamar-la, com fan tots. No pot anar a parlar ni ha negociar perquè no hi ha res a dir ni a fer. Malauradament, el poble va per uns camins i, les elits, per altres. I el problema és que ara vénen eleccions locals i autonòmiques per ací; fins i tot d’estatals! Espere que no hi haja cap de Varoufakis entre nosaltres perquè pot vore’s aïllat entre tant de mediocre ―com descriuria Ortega y Gasset, de nou, sense canviar una sola coma de La rebelión de las masas. De tota manera, si algú ho vol intentar-ho, que no diga quina és la seua intenció fins a que siga escollit i, després, que agarre este escrit i canvie el seu nom pel de Varoufakis i el de la UE pel de l’estament superior a qui s’adrece. D’esta manera, el meu article continuarà vigent com continua sent-ho el llibre d’Ortega y Gasset.

Salvador Sendra Perelló