"Vamos
a hacer el Gobierno de los mejores"
Pablo
Iglesias
Aquesta és una frase que últimament repeteix prou Pablo Iglesias i que si
la poseu al vostre buscador vos portarà al titular d’una notícia de Público. En
principi, està notícia ens pot semblar bona, qui no vol el Govern dels millors? I porta implícita una crítica als actuals
dirigents: no són els millors. Cosa
que, a la vista de la mediocritat i la imbecil·litat regnant a la política, no
és d’estranyar. Però, aquesta frase amaga més coses.
El govern dels millors, què vol dir Pablo Iglesias? La primera possibilitat
és que només han de poder ser triats per al Govern “els millors”, cosa que
equivaldria a carregar-se la "democràcia” per una restricció del sufragi
universal passiu –el dret de qualsevol ciutadà a ser escollit per exercir
càrrecs públics-, i com que ells promouen primàries, encara que en l’Assemblea
van fer un “putxeraso de cuidao”, hem
de descartar en principi aquesta opció. La segona opció és que ell, confiat amb
què guanyarà –i les guanyarà- unes primàries a Podemos, arribarà al Govern i
ell triarà els millors per a fer Govern, Govern encapçalat per ell que és el
més millor –ego per creure-s’ho no li’n falta-.
Ell triarà els millors per fer un Govern, és el cal concloure. Però qui són
els millors? És el millor qui més en sap d’una cosa? Per exemple, com ministre
d’economia posarà al millor economista de l’Estat espanyol? Com sabem qui és el
millor economista de l’Estat espanyol? El que més cites a escala internacional
tinga? Aleshores, seria Xavier Sala i Martin, però dubte que el vulguen donat
que és liberal i ha tingut fortes topades amb Vicenç Navarro, a qui ha arribat
a desqualificar personalment –com va sempre que algú no li llepa el cul i li
rebat els seus arguments, ho sé per experiència personal a les xarxes socials.
És difícil saber qui són els millors, així: és el millor el qui més sap d’una
cosa específicament o és algú que no sap massa de res però té facilitat per
coordinar i liderar grups de treball? O què és millor hom que sap molt o un que
és honrat? En sap més algú que és professor a una Universitat o algú que
treballa a una empresa privada?
En tot cas, ¿no pensava Zapatero que els seus i les seues ministres no eren
les millors, encara que digueren Leire Pajín o Bibiana Aido? No pensa Rajoy que
Montoro, Báñez o Mato són els millors? Hem de fer el mateix amb Pablo Iglesias,
confiar que en què ell triarà els millors perquè ell sap qui són els millors?
El concepte del govern dels millors sempre porta moltes trampes, perquè
normalment no és un concepte que case bé amb el de Democràcia. Què són els
sistemes de govern aristocràtics? El concepte de què un grup de persones que
és millor que la resta i que ells deuen exercir el govern, de fet aristocràcia
significa etimològicament just això, el govern dels millors.
Plató al seu llibre de La República proposava un model d’Estat on el cap
era el Rei-Filòsof, perquè ell també pensava que havien de governar els
millors. Ell proposava un model d’Estat més semblant al d’Esparta que no pas a
la democràcia d’Atenes. Com a Esparta ell proposava que els xiquets foren
educats per l’Estat, i que pertanyeren a l’Estat més que als pares i a les mares,
cadascú seria educat segons les seues aptituds: els més intel·ligents i
racionals acabarien sent els filòsofs; els més forts i valents, guerrers; i la resta,
artesans o treballadors.
Així arriben a la conclusió que el govern dels millors no és una idea molt
democràtica. Perquè la Democràcia suposa que tots som igual, el govern dels
millors suposa que uns són millors, que estan per damunt, que els altres. Si
realment es creu amb el govern dels millors, tal vegada per a assolir-lo la
democràcia no siga el millor camí. I vist el que ha passat a l'Andalusia és per
plantejar-se models de govern alternatius.
Òskar "Rabosa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada