Una mentida és
una mentida i, com és el cas, sense pal·liatius. Si algú et diu: «sóc
socialista», t’està mentint i és molt fàcil de demostrar. Des del punt de vista
filològic, només cal dir que <<sóc>> és la primera persona del
singular del verb SER , del present d’indicatiu. D’esta descripció, cal
assenyalar que l’indicatiu ens transmet una realitat, mentre que el subjuntiu
ens aporta una suposició o un desig, el condicional, una condició, etc.
Respecte el present, cal dir que es referix a ara, en este mateix moment.
Ser socialista,
per tant, és, simplement, practicar el socialisme. Sobre la definició de socialisme,
pense que no cal aportar res perquè es troba en qualsevol enciclopèdia, per
exemple. Ara bé, si a mi m’agrada vore ballar i vaig sovint a vore espectacles
de ballet i, a més, conec tota la història de la dansa i els seus
protagonistes, se’m pot considerar ballarí? Doncs, no; evidentment! Ser ballarí
és, per tant, practicar el ballet en la mateixa mesura que ser socialista és
practicar el socialisme.
Des del punt de
vista filosòfic, no cal ni entrar en el fons de la qüestió perquè per això
existix la lògica, i amb l’exemple filològic inicial, està més que demostrada
la seua incoherència. Però, i des de l’enfocament històric? Doncs, només cal
argumentar que estem al segle XXI i ja està tot dit. Contundent, no? Però, és
el que hi ha quan s’aplica la racionalitat ―he escrit racionalitat!― perquè,
l’últim reducte del socialisme és el de la ideologia, cosa que s’allunya de la
realitat i, per tant de la forma indicativa del verb. Aleshores, sempre pot
quedar el passat «vaig ser socialista» o
el futur «seré socialista», les dos correctes perquè «jo t’acabe de
conéixer i jutge allò que veig, escolte o aprecie».
Quin desastre
més gran i quina depressió per aquells que s’hi identifiquen. Que no patisquen
perquè «feta la llei, feta la trampa»: està la socialdemocràcia, i esta sí que
és encertada, real i està ben fonamentada en la seua essència. Als francesos,
els ha costat d’entendre, però no està bé fer maganxes jugant al solitari ni
mentir sabent que hi ha qui creu el que dius perquè es guia per dogmes o,
simplement, per fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada