No, Miquel,
no... No intentes dir-me que el teu quadre de la cabreta té res a vore amb
aquella guerra de Somàlia que ja ningú recorda, perquè no m’ho crec. Un quadre
com eixe, capaç de captar l’atenció d’un ateu com jo, no pot deure’s a un fet
tan concret ni tan aïllat: no pot ser. Una peça com eixa, que transcendix
l’espai i el temps, només es pot entendre des del punt de vista de l’eternitat,
de la religió, i així deu ser.
Després d’anar,
fa uns quants anys, al CaixaForum de Barcelona a vore l’exposició de Miquel
Barceló, on hi havia moltes obres, inclosa la de la cabreta, en vaig eixir més
convençut de la meua observació del que ho estava quan hi vaig entrar. Miquel
no em va decebre ni una miqueta, no en les aquarel·les ni en les escultures, ni
en els olis ni en la cabreta ni en la moneta; més bé, em va convèncer més, si
cap. La moneta, tant em fa, de veritat, però, la cabreta... la cabreta va
superar totes les meues expectatives!
Llegia Freud amb
avidesa, Totem i tabú i Moisés i la religió monoteista, quan
vaig ensopegar amb estes obres de Barceló. Unes pinzellades en forma de creu,
de fons, sobre un llenç blanc, amb altres en forma de cabra, al damunt, amb les
potes superiors encreuades i les inferiors unides pel seus extrems a la creu,
amb el cap una mica tort, la bava caient i les banyes punxegudes apuntant el
cel van ser la millor expressió de tot allò que acabava de llegir amb tant
d’interés. Però, voleu dir-me que Miquel va pintar això pensant en Somàlia? No,
no pot ser.
Però, puc
admetre que, si intentava traslladar-nos a Àfrica, ho va fer voltant el
Mediterrani, passant per Israel i, potser, sense pensar-ho, hi va aportar la
interpretació freudiana més encertada i reduïda del judaisme i el cristianisme;
tant de l’Antic Testament com del Nou. Negre i blanc o blanc i negre, com les
imatges d’abans. Gris clar o gris obscur, com les imatges d’ara. Sobra color i
sobra profunditat, i realisme; sobren detalls. No ho podia fer més simple i més
entenedor alhora.
Si ho va fer
Miquel pensant en Somàlia, no estava en el que feia perquè va transcendir tot
allò escrit en la Bíblia i detallat magistralment per Freud: d’això, n’estic
segur. El corder de Déu i d’Abraham, el corder de Déu i de Moisés ―els dos en
blanc i negre―, el corder de Déu, Jesús, crucificat ―que dóna entrada als
grisos― i Somàlia, on està Somàlia? Qui recorda Somàlia? Hi havia guerra? I
ara? Millor pensar que Barceló no pensava això o, si ho pensem, voldrem
entendre que, de camí, per arribar-hi, va passar per Israel, voltant el
Mediterrani. L’altra cabra, encara viva, baix, mira la crucificada, atònita, o
li fa la guàrdia... Tant fa, ja se sap, entre germans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada