El dia que una persona esdevé amant de les llibertats, la seua actitud
comporta una posició semblant a viure sempre en el punt zero, mirant cap avant,
i amb una estela esvaïda i sinuosa que no deu entendre’s com a perspectiva
—fent valer els termes d’Ortega y Gasset— o, si més no, com una perspectiva
opaca i indefinida. El passat ens atrapa i, de vegades, s’ha de ser valent per
eixir-ne. I és per esta raó que no entenc la gent que es tatua; no m’ho
explique de cap manera, tot i que no vull que m’ho conten perquè preferisc
especular-hi.
Cada any, hi ha al Japó una festa on la seua peculiar màfia perd l’anonimat
i es fa l’ama del carrer. La yakuza
es caracteritza perquè els seus integrants es tatuen a mesura que s’endinsen en
esta curiosa famiglia. Una cosa
semblant passa a Iberoamèrica, amb les maras,
que són organitzacions mafioses que substituïxen eixa família biològica que
aliena l’individu i el trasllada cap als estats més allunyats de la raó i de la
racionalitat. La piràmide ultraconservadora és un fet que es troba en eixes
organitzacions, així com el codi de l’honor; eixe tan ranci!
El passat, moltes voltes resulta feixuc i ho és, si més no, com a oposició
a la llibertat i a la joventut. Les persones amb més passat solen ser les més
majors i l’única manera de mantindre’s sempre jove —forever young— és quan es
trenca amb eixa pesada càrrega que et barra el pas cap a l’engany i les
bogeries. Jove és qui es pot permetre l’errada o, com he escrit abans, qui no
té passat i, per tant, no té perill d’enganyar-se, o no té eixa por...
Em sorprén que les persones que se senten com a més liberals es tatuen tota
classe de coses sobre la pell: etapes de la vida, companys i companyes, frases
lapidàries...; marques en general. Si el subconscient parla, tot i que el
portador no se n’adone, en estos casos parla ben clar: es tracta de persones
conservadores, en el fons. La moda potser és l’argument que es fa servir per
iniciar-se en el disseny d’este llibre obert de la pròpia vida que no cal
entendre per poder-lo desxifrar, perquè ara mateix vos acabe de donar la pista.
La llibertat envers el propi cos és la cosa més fantàstica que hi ha. La
tirania de l’ànima i del passat és, també, un fet que ens individualitza a
l’hora que ens marca. I estes petjades tan banals —com a objecte d’anàlisi, em
referisc— oferixen l’ocasió perquè una persona com jo aporte el seu punt de
vista sobre les coses que estan a la vista, perquè, de la resta, tant sobre les
de l’anima com si tracte els tatuatges més íntims, només hi puc especular amb
les teories que he apuntat. A partir d’ací, les opcions són de pagament!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada