Darrere de l’intent de retirada de la Facultat de Filosofia de Madrid, hi
ha una avanç cap a la tècnica o una recessió cap a la teologia? O una recessió
cap a la tècnica i un avanç cap a la teologia; qui sap.
He llegit en un article de El País
que la Universitat de Madrid, supose que deu ser la Complutense, s’està
plantejant d’eliminar la Facultat de Filosofia per acoblar-la a la de Filologia
i, així, estalviar diners. Per a Foucault o per a Chomsky no hi hauria gaire
problema perquè han tractat sovint els temes lingüístics, però per a Popper o
per a René Thom, per exemple, eixe enllaç seria del tot incomprensible, ja que
van tractar temes científics i matemàtics en major mesura.
Altres alerten sobre la necessitat d’esta matèria, tan transversal, perquè
ens fa plantejar-nos vertaders problemes i, així, poder anticipar-nos en la
seua resolució. Les frases dels sobrets de sucre, o les del Facebook, són altra
cosa diferent, tot i que en alguns casos n’hi haja alguna d’usada o d’inventada
per algun filòsof. Però, i si ubicàrem eixa facultat amb la de Dret? Estaria bé
perquè Michael Sandel, el filòsof de Harvard, l’altre dia plantejava en una
classe uns dilemes derivats de la pràctica de l’antropofàgia en un moment de
necessitat vital; dilemes legals, que no morals, o a l’inrevés.
Ara bé; potser estarà millor ubicada amb la de medicina? Perquè Michel
Onfray també plantejava la possibilitat derivada de l’amor d’una mare envers la
seua descendència, com a creació física i com a cultural —en la vessant més
ampla— en què es plantejava d’inseminar-se amb esperma del seu fill. Es tracta
d’un incest? No. Es tracta d’una il·legalitat? No. Es tracta de moralitat?
Vosaltres mateix... Miraré pels sobrets de sucre, a vore que trobe sobre la
possibilitat de legislar eixa moral i delimitar-la de manera que no afecte
altres casos pareguts però no iguals. I només l’escoltaven les futures elits
mundials.
Pense, sincerament, que la Filosofia s’elimina i au: no passa res. Però, eixa reubicació... Plantejar-se un món
on la Biotecnologia, amb la força que està prenent, puga fer allò que vullga
sense una bona dosi d’ètica, no és massa convenient. O el cas del Dret que he
descrit abans, o el de la inseminació, o molts més. Per tant, i sense voler
arribar més lluny, pense que és més fàcil atorgar-li la transversalitat real
que mereix que reduir-la a un simple joc de paraules. Una pregunta: no era a
eixa Universitat que hi havia una capella amb santets on els estudiants podien
anar a resar per aprovar? Van ser estudiants de Filosofia els qui la van
profanar? A vore si darrere de l’eliminació hi ha una tornada enrere més que un
avanç, com ens volen vendre —i mai millor dit!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada