Esta setmana hi ha hagut un colp d’estat, a Turquia. Estes coses m’afecten
molt, així com l’atac de Niça, perquè són llocs on he estat i dels quals guarde
bons records. Al cap i a la fi, pense que estem fets d’això, en major mesura:
d’experiències i de lectures. De la massacre de França, només diré que havia
escrit un article per commemorar el 14
juillet i li vaig dir, a l’editor —Rabosa—, que no el publicara fins a passat
un temps.
I diuen que hi va haver, fa uns dies, un intent de colp d’estat. I, supose,
qui diu això pensa que ens ho hem de creure. I nosaltres només tenim una mínima
informació per jutjar els fets i una mica d’intel·ligència per gestionar-la. I
entre estes premisses ens hem de moure. Doncs bé: jo pense que no és del tot cert.
No he llegit la constitució turca, tot i que pense que en tindran alguna, i
si he llegit l’española ha estat a classe de Dret Constitucional en la mesura
suficient per adonar-me que hi caben interpretacions, en alguns aspectes, i que
s’hi pot modificar, si es disposa de força suficient. Supose que la de Turquia
deu ser igual, o pareguda... A més, sobre la història d’este indret, cal
remarcar que hi va haver un abans i un després d’Atatürk.
L’exercit, en els estats majoritàriament musulmans com Irak, Egipte,
Turquia, Tunis, Algèria, etc., ha tingut un paper important com a contrapés a
l’empenta religiosa. A més, este ha estat un dels pocs indrets on s’ha instruït
la gent sense passar per l’Alcorà. Per tant, l’exercit, a més del paper que se
li atorga de manera directa, ha estat un indret important per entendre la
realitat dels estats esmentats supra.
L’afebliment militar a causa de la corrupció, per exemple, o de
l’islamisme, ha deixat forats difícils de cobrir i que s’aprecien als indrets
en guerra i, fins i tot, en els de postguerra, on la reconstrucció resulta
quasi impossible. El sufragi universal no sempre és el remei, i més encara si
sabem que la democràcia no és només anar a votar.
Ara, respecte al segon paràgraf, vull apuntar que el colp d’estat ha estat
latent des que Erdoǧan va guanyar les eleccions per sufragi universal. Ara, amb
la sublevació militar, ha aconseguit dues coses: la primera, depurar l’exercit
d’eixos militars i funcionaris de la vella escola d’Atatürk, laics i compromesos;
i la segona, netejar el camí per poder aplicar noves revisions legals de cara a
la perpetuació d’un sistema, diguem-ne erdoganià,
amb un populisme religiós pintat de democràcia, que s’ensorrarà com s’han
ensorrat tots, fins ara.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada