L’adolescència és una època dura, i cada volta més llarga, que suposa un
procés d’adaptació progressiu dels infants en el seu trànsit cap a l’edat
adulta. Este procés, i segons tinc entés, actualment es pot prolongar des dels
setze fins als trenta-cinc o trenta-sis anys; i la cosa tendix a augmentar,
encara. La primera fase és la més dura perquè comporta tot un seguit de canvis
físics i mentals, on el subjecte sofrix vertaderes transformacions des de la
física, ja explicades abans, fins a la química i neuronal, en el seu cervell.
Estes coses les vaig aprendre quan feia això que abans deien el CAP i que ara
és un màster de pagament.
L’adolescent ―deia la professora― és com una mena d’animalet que deu
integrar-se en el grup. Este procés se sol donar des del centre cap a la
perifèria, on cada jove busca de situar-se al centre del centre de cada grup,
on ha de sentir-se reconfortat i reconegut. Una volta inserit, l’altre pas es
troba a l’inici de la demarcació d’eixes xicotetes diferències que serviran al
líder per passar a ser el referent de la manada, com a personeta més popular
del cercle. La vestimenta, les actituds, el llenguatge, els llocs de reunió,
etc., són els espais, tant físics com mentals, on es dóna el procés grupal de
l’adolescent. I no vull ni pensar del pobre/a desgraciat/da que queda fora
d’este acollidor indret!
I una volta passat el procés del canvi hormonal, neuronal, físic, mental,
se suposa que l’incipient individu que hi sobreviu ja té autonomia suficient
per funcionar com a tal: com a individu. I ens trobem en una nova espiral que
encara ens atrapa i que pren forma d’equip, de club, de xarxa o d’assemblea.
Els humans, majoritàriament mascles depilats i uniformats, continuem formant
part d’eixa mena d’associacions que ens permet de disfressar-nos per
integrar-nos, de nou, en el grup. Com en un etern retorn, eixe carnaval de
comparsa ens permet mostrar-nos tal com som: subjectes socials i adolescents
perpetus. Qualsevol excusa és bona, i ara, amb tot això de l'esport, el cronòmetre
i el GPS, o la falla la filada i la quintada, tant fa, eixa adolescència
s'apropa ja a l'edat de la jubilació.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada