Fumar tabac nicaragüenc
és com com beure vi de Somontano: fins que no t'endinses no saps què t'has
perdut. A Gandia han obert un estanc on hi ha una gran varietat de puros de tot
arreu i cal anar per gaudir-ne una mica més i fumar millor. Jo ja els havia
tastat, tot i que ja feia un parell d'anys que no en fumava, però l'altre dia
m'hi vaig arriscar, vaig pasar per l'estanc, en vaig comprar uns quants de
variats i el primer, un Manuel Alonso robusto em va semblar de categoria.
Óscar, però, va tindre algun problemeta amb el tir.
Ahir dissabte que el
temps acompanyava i el menú, també, em vaig atrevir amb un Perdomo 20 th
anniversary, robusto i maduro. Este sí que tenia el tir
perfecte i la qualitat de la fumada, de primera, per suposat. Les fortaleses
d'ambdós puros són semblants a la dels havans, cosa que al·legra els nostàlgics
com jo que defugen endinsar-se en tot el tabac dominicà que vaja més enllà del
Macanudo, i del mexicà, en general, per fluixos. Personalment, el Manuel Alonso
em va captivar, i tornaré a comprar-ne, malgrat el problema de tir que espere
que fos un cas aïllat. El Perdomo el vaig haver de sagnar en l'últim moment,
cosa que em va recordar la fortalesa aconseguida a l'encesa. La resta, vaig
gaudir d'un cigarro complex, elegant i amb mil matissos.
Sembla que hi ha també
tabac hondurenc, a la cava, o això em va semblar vore. Realment, també m'agrada
este producte que conec lleument d'alguna volta que he pogut adquirir-ne. La
setmana que ve, si passe per Gandia, tornaré a endinsar-me en la cava per
buscar-ne d'Honduras i gaudir d'una vesprada de dissabte al solet amb un bon
porto. Vos ho contaré si voleu, tot i que pense que ho hauríeu de provar!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada