És tard, acabe de revisar la premsa i d'escoltar la ràdio i
no em puc explicar tanta deficiència entre els arguments que donen, uns i
altres, respecte a la condemna de la xica eixa que ha fet acudits sobre la mort
de Carrero Blanco, així com els detalls tan estúpids que s'han exposat de la
sentència. M'estranya que ningú haja entrat a analitzar els fonaments jurídics
que han fet servir els jutges ni a quina llei s'han referit a l'hora del
veredicte. Només he escoltat que estupideses i, per eixa raó, les he hagudes
que recollir, passat pel sedàs i fer valer el sentit comú i la racionalitat per
intentar explicar-me els fets i el trist desenllaç.
En primer lloc, m'agradaria dir que no estic d'acord amb la
condemna, ja que l'humor és prou personal, així com la seua absència, i per si
hi ha qui ho dubta, només cal pensar les moltes voltes que se'ns n'ha anat la
llengua, més que fóra en privat. Esta volta ha estat en públic, i la humorista
ha sigut una xica jove i aparentment normal. La llibertat d'expressió, però,
ensopega amb la Llei antiterrorista i amb la Llei mordassa; una per preservar
els drets i deures de la ciutadania i l'altra, també, diuen.
Però, vos heu adonat que els grans partits no diuen res
sobre este tema? Ni ho diran, tot i que algun estiga en campanya interna i el
motiu de la condemna els podria ajudar a fer-se passar per progres. Pense quina
legislació hauran emprat els jutges i recorde eixa Llei antiterrorista que
intentava aturar qualsevol moviment de suport o propaganda que envoltara el
crim. El focus basc estava en el punt de mira i, de fet, han acabat amb això
que s'anomenava kale borroka. Fins i tot va haver gent condemnada per
publicacions relacionades amb el GRAPO. Ara, estos segons ens semblen elements
del passat que la joventut no recorda, ni els no tan joves. Els altres, però,
encara estan en el procés d'entrega de les armes, tot i que ja han renunciat a
la violència.
Uns i altres van començar la seua activitat en temps de
dictadura –eixa època de reconciliació social i creixement econòmic,
d'embassaments i de turisme suec a Benidorm- i van seguir ja a la democràcia.
Però el cas és que la xica graciosa ha esmentat un acte ocorregut al final del
franquisme, on es va assassinar Carrero Blanco, el seu xofer, tot i que ningú
l'esmenta, i a un escorta. Però això no és excusa perquè qui va perpetrar el
crim encara hui es troba en el llistat negre del govern, mentre que el bàndol
sublevat de la Guerrra Civil, no. Les víctimes del terrorisme, per tant, són
les actuals i les passades, per dir-ho d'alguna manera, mentre que les del
franquisme, no són ni víctimes, com pense que tampoc ho són les del GAL, si
atenem l'argumentari del partit que governa.
Respecte als
partits polítics, l'un no pot dir res perquè va donar suport a l'altre en
l'aprovació de la Llei antiterrorista sense ser-ne plenament conscient, com li
sol ocórrer sovint, perquè el passat s'ha tornar present, i alguna que altra
organització terrorista estava ja activa en eixa època de pau i d'estabilitat
social, de millores generals i d'unitat nacional, anomenada dolçament
franquisme. A la resta de partits, als que van votar en contra de dita Llei,
recorde que se'ls va dir de tot... La realitat ha canviat: pregunteu-ho sinó a
cantants, twiters i tirititers.
Salvador
Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada