Escric hui,
23/04/2017, perquè, realment, m’importa poc el resultat de les eleccions
franceses. Demà, o esta nit, li lliuraré el text a l’editor perquè crega que
l’he redactat una volta sabuts els primers resultats de la primera volta de les
estatals. El sistema de dos voltes sembla el més adequat per a la tirania
perquè comporta estabilitat en el govern presidencialista, tot i que deixa
sense veu directa, com sembla que serà en este cas, el 60% de la població.
A la primera
volta, tots els candidats volen que passe Le Pen perquè siga la segona de la
nissaga le penista la seua rival.
Ella està superant el 20% de la intenció de vot però es troba aïllada de la
resta per la seua ideologia i pel seu poc trellat. El discurs de la dona, com
ho era el del pare i ho serà el de la filla, es dirigix a la vessant més
irracional del cervell humà, on les preguntes no busquen respostes i les
respostes no admeten preguntes. Tot és més fàcil quan no cal relacionar causes
i efectes d’una manera argumentada i només s’utilitzen frases curtes i exemples
—per això diuen que els exemples són el gran descobriment dels demagogs.
Si fóra
Melenchon qui passara, jo seria feliç, tot i que l’esquerra francesa és el
resultat de la Révolution i, per tant, un niu de jacobins, si exceptuem la
Corse. Le Pen va tindre problemes quan va visitar l’illa per fer campanya
perquè no la volen. A la Corse sembla que la Révolution no va ser tan clara, ni
la Ilustration, tot i que el seu producte més destacat, Napoleon, era
d’Ajacciu. La mateixa afirmació em valdria per als territoris d’outre-mer. Una volta que els girondins
van perdre, i amb ells es va ensorrar el seu repartiment de l’estat, el sistema
electoral francés es pot entendre millor, ja que no hi ha representacions
territorials d’importància i, com es va vore fa poc, l’estat pot canviar les
regions com i quan li passe pel pirri,
sempre que no toque ni la Corse ni la Bretagne.
Canviar
l’esquerra per la dreta no és massa difícil: hi ha gent que les confon! De fet,
jo tinc parents que han canviat el vot en gairebé cada convocatòria perquè el
seu àmbit de visió és sempre el mateix: España. Ara bé, quan eixe àmbit es
dividix en porcions, la riquesa territorial aporta també la possibilitat de
frenar els productes estatals més extrems, de moderar-los o, com és el cas
d’Italia, de potenciar-los. Però a l’estat jacobí això no pot passar res d’això
perquè fins i tot la dreta és revolucionària, i aconfessional, allunyada de les
propostes i els contrapesos que descriu Chateaubriand des de la seua visió
prerevolucionària.
Le Pen ho té ben
difícil, malgrat els confosos per la nuit,
els pieds noirs, els nostàlgics de
Vichy i els islamistes radicals. El sistema francés aguparà tothom a la seua
contra i no passarà com a Italia, on la Liga Norte sí que va poder fer costat
al govern de Berlusconi. A voltes resulta interessant vore que no hi ha cap
sistema electoral perfecte perquè en la imperfecció roman l’essència humana. La
resta és ciència, o estadística; o siga, mentida!
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada