Ser o no ser
addicte: eixe és el dilema. S’és addicte quan es consumix de manera compulsiva
un producte? El plaer augmenta amb el consum desmesurat d’una substància, d’un
element o d’una actitud? Addicció al sexe, addicció a les xarxes socials,
addicció a la droga, addicció al alcohol, i, així, fins a l’infinit! Quan una
persona es pot considerar addicta? Doncs, no sé que dir-vos; i per tindre més
informació, millor serà si contacteu amb un/a especialista o, millor encara,
amb algun/a ex_____________.
La confusió arriba,
però, quan hi ha la interferència de dues línies: la del consum excessiu i la
del plaer. La recerca del plaer és una actitud natural i, si més no, animal
fins que es modela cap al plaer intel·lectual o cap al plaer sublim. I la vida
canvia, i tot allò que, en un principi, es pot considerar com a una actitud dolenta
i addictiva, es pot modificar d’una manera molt simple: el plaer com a
entelèquia no crec que es puga lligar al consum d’un sol producte, per bo que
siga, perquè depén de l’actitud de l’interessat i de la seua manera de vore el
món. La persona que recerca el plaer, ho fa des de la pràctica i des de la
teoria, i des de la indagació en diferents línies. Però, este és un plaer molt
més actiu i treballat. Les addiccions són altra cosa, tot i que sempre s’hi pot
recaure quan es trepitja el límit.
L’hedonisme,
l’hedonista, es troba en la recerca del plaer. La línia més natural, podem dir
que enllaça amb la dionisíaca. L’altra línia, l’apol·línia, també pot recercar
el plaer però des de la perspectiva de l’ordre. Si estirem esta idea, aviat
arribarem a l’estoïcisme. Però, tornant al tema inicial, i per proposar una
alternativa a les addiccions, hi ha una actitud ben fàcil i plana: apujar el
preu dels productes que es consumixen o, si més no, optar per matèries i materials
més exclusius i escassos. En definitiva: pocs de nosaltres podrem enganxar-nos
a l’alcohol si consumim vins del celler de Vega Sicilia. També, ens serà
difícil de caure en l’hàbit més perillós del tabac si consumim havans Cohiba.
La confusió entre
plaer i excés és una cosa a considerar perquè es tracta de dues coses totalment
diferents. Ara bé, trobar plaer en l’excés també és una postura molt raonable,
tot i que això no s’ha tractat encara. El plaer que provoca consumir un bon vi
pot arribar fins al final de la botella, el d’un havà fins que et cremes els
dits i el del sexe, fins que s’arriba a la clímax amb la parella, o el trio, o
el grup, que realment s’ho val; després, tot es capgira i decau, cosa que
provoca la fugida de l’hedonista o, si és el cas, del dionisíac, cap a altre
plaer.
Salvador Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada